Month: febrer de 2021

Vigila

Marc Vicens, 2021.

El cor que riu 

La teva vida és la teva vida 

No deixis que sigui sotmesa, freda i humida, a cops de pal. Vigila. 

Hi ha sortides. 

Hi ha llum a algun lloc. 

Potser no és massa llum però 

venç la foscor. 

Vigila. 

Els déus t’oferiran oportunitats. 

Reconeix-les. 

Pren-les. 

No pots vèncer la mort però 

pots vèncer la mort en vida, a vegades. 

I com més sovint aprenguis a fer-ho, 

més llum hi haurà. 

La teva vida és la teva vida. 

Coneix-la mentre la tinguis. 

Ets meravellosa 

els déus esperen gaudir 

amb tu.

Charles Bukowski. Traducció de Jaume Rufí i Pagès

Factures

Marc Vicens, 2021.

Le entregué la correspondencia.

–¡FACTURAS! ¡FACTURAS! ¡FACTURAS! –gritó ella–. ¿ESTO ES TODO LO QUE PUEDE TRAERME? ¿ESTAS FACTURAS?

–Sí, señora, eso es todo lo que puedo traerle.

Me di la vuelta y seguí andando. No era culpa mía que usasen el teléfono y el gas y la luz y comprasen todas sus cosas con tarjeta de crédito. Encima, cuando les llevaba las facturas me gritaban a mí, como si yo les hubiera pedido que instalasen un teléfono, o tuviesen un televisor de 350 dólares sin tener dinero para pagarlo.

Charles BukowskiChinaski (Cartero), traducció de Jorge Berlanga, Editorial Anagrama, 2017.

Cos

Marc Vicens, 2021.

Hay que tener más valor y decir que sólo es mi cuerpo lo que entierras y entiérralo como te plazca y de la manera que juzgues más conforme con las leyes.

Plató, Diálogos, traducció de Luis Roig de Lluis, Editorial Espasa Calpe, 1988.

Memòria

Marc Vicens, 2021.

La memòria és la cosa més important i positiva de la vida. Però la memòria, amb el pas del temps, si s’arriben a tenir alguns anys, és la cosa més agradable de la vida. És la felicitat pura i simple. En el curs de la vida, tot es torna nebulós i a mesura que van passant els anys, tot es torna fosc i impenetrable.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.

Exactitud

Marc Vicens, 2021.

Un dia que amb en Ferran llegíem i recitàvem Carner, Félix de Azúa, que també hi era, va preguntar “És realmente tan bueno, Carner?”. I en Ferran va contestar-li: “Es el mayor caso de exactitud en la lengua que conozco. Desde este punto de vista es una maravilla. Pero sólo un catalán puede apreciarlo.”

Narcís Comadira, Marques de foc, Els poemes i els dies, Ara Llibres, 2012.