Un dia que amb en Ferran llegíem i recitàvem Carner, Félix de Azúa, que també hi era, va preguntar “És realmente tan bueno, Carner?”. I en Ferran va contestar-li: “Es el mayor caso de exactitud en la lengua que conozco. Desde este punto de vista es una maravilla. Pero sólo un catalán puede apreciarlo.”
Narcís Comadira, Marques de foc, Els poemes i els dies, Ara Llibres, 2012.
· M E N J A R · B L A N C · 