The New Mastersounds / On the Up (S.K.A.), 2019.
Month: febrer de 2021
Sensibilitat
Anant pel món, es constata sovint que la sensibilitat és molt més important que la intel·ligència. En general la intel·ligència és una forma acusada de la memòria. De totes maneres, arriba un moment que és molt difícil d’esclarir i de fixar el que és. Ser intel·ligent no és pas precisament obligat i necessari. És perfectament plausible de passar-se’n. En canvi, la sensibilitat, en les persones que són realment sensibles i sobretot en el terreny social, és fatal, malgrat totes les catàstrofes que pot ocasionar.
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.
Contrast
El contrast, en literatura, és infalible. Aquesta frase, per exemple: la senyoreta tenia les cames una mica carregades, però tenia l’esperit suau, lleuger,viu.
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.
Llengua
A l’Empordà, hi ha persones que tenen una veu greu i de vegades ronca que tot i semblar una veu que surt de les entranyes de la terra els surt d’una manera naturalíssima i sense ulterior transcendència: els demagogs barcelonins l’han imitada copiosament però així com a l’Empordà és una veu de la boca, a Barcelona sembla que els puja de les mateixes vísceres –exactament del recte.
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.
Vocabulari
–Eres un listillo hijo de puta, ¿no?
–¡Preferiría que no me insultara, señor!
–Listillo hijo de puta, eres uno de esos hijos de puta con mucho vocabulario y te gusta dar lecciones.
Me agitó mis papeles delante las narices y gritó:
–EL SEÑOR JONSTONE ES UN BUEN HOMBRE!
–No sea absurdo. Obviamente es un sádico –dije yo.
–Cuánto tiempo lleva usted en Correos?
–3 semanas.
–EL SEÑOR JONSTONE LLEVA EN EL SERVICIO DE CORREOS 30 AÑOS!
–¿Y eso qué tiene que ver?
Charles Bukowski, Chinaski (Cartero), traducció de Jorge Berlanga, Editorial Anagrama, 2017.
Trencat
Clofolles
Recorda
L’amor ha fet un àpat de nosaltres.
Som ja buides clofolles,
deixies del banquet del Rei.
Recorda les tovalles
blanquíssimes, la boca
plena de riures i de secretes remors,
com va menjar-nos,
com vàrem ser mesclats!
Va ser un convit inoblidable,
ric com esqueia a l’hoste
que va escollir-nos.
Que no ens fèrem
pregar, n’ets testimoni, no pel goig
de l’àpat, no, que no podíem
preveure si tindríem tanta fam
de ser menjats.
Més aviat
empal·lidíem pel camí
fullós de veus on va sorprendre’ns
la nit i que, de sobte, algú
ens cridés amb paraules
tan convincents i pures,
de rara mel.
I dèiem: és la vida
que ens parla, no de mort, mal que sentíssim
molta de por de travessar el llindar
de la hisenda secreta.
Va rentar-nos amb foc,
va ungir-nos amb olis,
ens va parar llit
en una cambra de silenci
que dóna sobre el mar.
Des de llavors puc dir
que ens hem fet, l’un a l’altre,
més cada dia, que a redós,
o caminant a la ventura
vivim, creixem, al centre
mateix del ser.
(De Realitats, Barcelona, 1963)
Joan Vinyoli, Els millors poemes, Columna Edicions, 1998.
Depressió
–¿Encara em vol fer més infeliç?
–Jo no tenia cap pretensió.
–No em deprimeixi!
–No voldria pas deprimir-te.
–Deixi’m ser un pur infeliç. No vull res. No vull ésser res. Si no vull res, ¿per què em denana tant…?
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.
Voluntat
–No has tingut mai voluntat.
–Si no me’n donaren, ¿què hi vol fer?
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.
Dependents
“El verdadero problema de la pandemia no es el aislamiento social sino la excesiva dependencia de otros, de lazos sociales. ¿Podemos ser más dependientes que en una cuarentena? La crisis vírica nos ha hecho totalmente conscientes de lo que David Harvey llama la nueva clase trabajadora: cuidadores en todas sus formas, desde las enfermeras a los que nos entregan comidas y paquetes, vacían nuestras basuras. Para los que pudimos confinarnos, estos trabajadores se convirtieron en nuestra principal forma de contacto con otros en su forma corporal”.
Slavoj Zizek, entrevista a La Vanguardia, Justo Barranco, 30-01-2021.
· M E N J A R · B L A N C · 