Ferran Palau, Reflexe, 2020.
Month: Març de 2021
La força
–És agradable veure que ets tan fort.
Però en el seu interior va afegir: Franz és fort, però la seva força es dirigeix únicament cap enfora. Amb la gent amb qui viu, amb els qui estima, és feble. La feblesa de Franz es diu bondad.
Milan Kundera, La insostenible lleugeresa del ser, traducció de Monika Zgustovà, Edicions Destino, 1993.
Habitar
El que és evident és que abans la gent no s’equivocaven mai, pel que fa a l’emplaçament dels seus habitatges o temples, i és justament això el que els dona aquest escreix de força magnètica.
Àlex Susanna, Paisatge amb figures, Editorial Proa, 2019.
El cap
Ell era el cap, i segons el pare era de la classe de caps que treballen més bé asseguts i descansen drets, sempre que no hagin d’esperar gaire estona, que aleshores tornen a seure.
Per Petterson, Sortir a robar cavalls, traduït per Carolina Moreno, Club Editor, 2019.
Naturalment
Las plantas parecen haber sido sembradas con profusión sobre la tierra, como las estrellas en el cielo, para invitar al hombre por el atractivo del placer y de la curiosidad al estudio de la naturaleza; pero los astros están colocados lejos de nosotros; se necesitan conocimientos preliminares, instrumentos, máquinas, larguísimas escalas para alcanzarlos y acercarlos a nuestro alcance. Las plantas lo están naturalmente.
Jean-Jacques Rousseau, Las ensoñaciones del paseante solitario, traducció de Mauro Armiño, Alianza Editorial, 2016.
Mà negra
Viandes
“Aprés vengueren set plats amb dos paons, cascú amb lo coll e coes, e moltes perdius en cascun plat amb penons, amb senyal de Borja; e los paons amb les corones daurades. Aprés vengueren quatre plats, que cascun plat aportaven quatre hòmens, on havia capons, gallines, polles, oques, ànedes, fotges, coloms, vedella, cabrits e altres viandes premsades, e cansalada; e cascuna vianda sa salsa preciosa; e totes les viandes venien a les grans maneres de sons e trompetes. Emprés venguerem dos plats amb gran verdesca, e un paó en cascun plat, enmig de la vendresca, amb los colls, ales e coes, e per la boca llançaven aigua almescada, e los trinxants alçaven l’ala e tallaven, e l’aigua preciosa, tostemps eixir per la boca dels paons.”
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
“Siats de natura d’anguila”: Bernat Metge i Barcelona. Itinerari literari autoguiat. Càtedra M. Àngels Anglada, 2013.
Frontera
–¿Veus aquell pi?
No hi havia res més que aturés la vista en aquell lloc, o sigui que vaig cridar:
–¡És clar que el veig!
–¡Allà comença Suècia! –va exclamar, assenyalant el pi com si fos difícil de veure.
Per Petterson, Sortir a robar cavalls, traduït per Carolina Moreno, Club Editor, 2019.
Ira
–Quin altre pecat tens?
–La ira, pare.
Quan m’encenc no tinc fre ni aturador,
me giro contra el món, Déu i sa Mare
i tot voldria dur-ho a destrucció.
Joan Maragall, La fi d’en Serrallonga (fragments), Els millors poemes, Columna Edicions, 1998.
Intenció
En todos los males que nos suceden, miramos más la intención que el efecto. Una teja que cae de un tejado puede herirnos más, pero no nos aflige tanto como una piedra lanzada adrede por una mano malintencionada. El golpe marra en ocasiones, pero la intención jamás falla en su ofensa.
Jean-Jacques Rousseau, Las ensoñaciones del paseante solitario, traducció de Mauro Armiño, Alianza Editorial, 2016.
· M E N J A R · B L A N C · 