Medalla, Rey Emérito (Limbo Starr, 2021).
Month: Abril de 2021
Anonimat
“Ens tapem el rostre per fer-nos veure”. És a dir, per existir hem de negar-nos i perquè ens facin cas, perquè ens escoltin, hem de tapar-nos la cara.
Guiomar Rovira
Lideratges, poder i revolta, (Daniel Gamper, Míriam Díez, Íngrid Guardiola, Marina Garcés, Guiomar Rovira, Butaca Jaume Casademont, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2021.
Performance
“Qui és el líder? qui mana, aquí?”. Normalment sempre és l’home que té el poder i que té la veu. I, en aquest cas, el que veiem són formes molt més distribuïdes d’acció, de performance, amb una idea de “posar el cos”. El cos no queda endarrere, i això em sembla que és un tema clau perquè aquesta politització que és més performativa, que és més d’actuació, que és més d’anar en representació pròpia –d’anar amb el teu propi cos, d’anar amb el teu propi problema–, de buscar moments d’empatia, de buscar aquesta calidesa, genera també unes formes de fer molt menys estructurades.
Marina Garcés
Lideratges, poder i revolta, (Daniel Gamper, Míriam Díez, Íngrid Guardiola, Marina Garcés, Guiomar Rovira, Butaca Jaume Casademont, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2021.
Discutir
La democràcia, per mi, és la discussió sobre la pròpia democràcia. Això que estem fent ara aquí, d’intentar esbrinar quins són els problemes de la nostra democràcia… això és una democràcia, aquella en la qual es discuteix sobre el mateix sentit de les nostres llibertats i el sentit de l’autogovern.
Lideratges, poder i revolta, (Daniel Gamper, Míriam Díez, Íngrid Guardiola, Marina Garcés, Guiomar Rovira, Butaca Jaume Casademont, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2021.
Treball
El campesino podía pensar que las obligaciones impuestas eran un deber natural o una injusticía inevitable, pero en cualquier caso eran algo por lo que tenía que pasar antes de iniciar la lucha por la supervivencia. Primero tenía que trabajar para sus amos, y luego para él mismo. Aun cuando fuera aparcero, la proporción de la cosecha del amo se anteponía a las necesidades básicas de su familia. Si ello no fuera demasiado suave para el trabajo, apenas imaginable, que el campesino carga a sus espaldas, se podría decir que esas obligaciones impuestas tomaban la forma de un hándicap permanente. Era a pesar de éste como la familia tenía que iniciar la lucha, ya de por sí desigual, contra la naturaleza, a fin de ganarse su propia subsistencia mediante su propio trabajo.
John Berger, Puerca tierra, traducció de Pilar Vázquez, Alfaguara, 2006.
Preguem
Dormir junts
L’amor no es manifesta a través del desig de fer l’amor (desig que s’aplica a una innombrable multitud de dones), sinó a través del desig de dormir junts (desig que s’aplica a una sola dona).
Milan Kundera, La insostenible lleugeresa del ser, traducció de Monika Zgustovà, Edicions Destino, 1993.
Bé comú
Así sí que haríamos una cosa distinta, pero no es una cosa que solo tiene que ver con el desarrollo tecnològico, sino que tiene que ver con una cierta evangelización. Primero, en la sociedad, que debe ver que la tecnología no es un enemigo, sino que es algo que puede producir un cierto bienestar social si el regulador, el político, es capaz de entender que esa riqueza debe aplicarse para el bien común. Eso significa que el regulador no debe estar sujeto a las intenciones de las grandes corporaciones, y que las grandes corporaciones deberían estar interesadas en el bien común y deberían tener un plan que permitiese modificar las condiciones sociales. Y ahi estamos entrando en materia.
Ulises Cortés-Joan Manuel del Pozo, La intel·ligència (artificial) a la butaca. Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
Limitats
Per això les obres dels antics ens donen aquesta adorable sensació de repós i de plenitud, i especialment l’obra de Plató ens va ensenyant d’una manera vivíssima aquesta tragèdia eterna del pensament, aquest cercar a les palpentes el camí de la virtut i de la veritat; ens diu, d’una manera insuperada, tota la nostra limitació i tota la nostra ambició mentals.
Josep M. de Sagarra, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.
Ficcions
Cuando hay que hablar por necesidad y verdades divertidas no se presentan a mi espíritu con suficiente presteza, cuento fábulas para no permanecer mudo; pero en la invención de esas fábulas pongo el cuidado que puedo en que no sean mentiras, es decir, que no dañen ni a la justicia ni a la verdad debida, y que no sean más que ficciones indiferentes para todo el mundo y para mí.
Jean Jacques Rousseau, Las ensoñaciones de un paseante solitario, traducció de Mauro Armiño, Alianza Editorial, 2016.
· M E N J A R · B L A N C · 