De mica en mica

Marc Vicens, 2021.

I de mica en mica vaig notar que el fregament continu amb ells, el contacte amb tots els cossos ardents empesos per la passió, em transmetia la mateixa fogositat: els meus nervis, estimulats per les olors picants, estaven en tensió; els meus sentits delirosos jugaven amb la disbauxa, afectats per aquell atordiment confús que va unit inevitablement amb totes les sensacions fortes.

Stefan Zweig, Nit fantàstica, traducció de Carme Gala, Quaderns Crema, 1998.

Antulls

Marc Vicens, 2021.

També jo vivia, doncs, ara viu, era una persona amb antulls malignes i acalorats. La tempestat d’aquesta passió havia obert una porta de cop, havia destapat una fondària dintre meu, i jo, sentint un vertigen delitós, no podia treure l’ull d’aquest lloc desconegut que m’espantava i alhora em feia feliç.

Stefan Zweig, Nit fantàstica, traducció de Carme Gala, Quaderns Crema, 1998.

Contemplació

Marc Vicens, 2021.

Però tot es va quedar en aquesta contemplació, en un compàs d’espera; com que no pretenia res d’especial, ho assolia tot en el reduït cercle de les meves aspiracions.

Stefan Zweig, Nit fantàstica, traducció de Carme Gala, Quaderns Crema, 1998.

El “jo”

Marc Vicens, 2021.

Fa un moment he escrit “jo”, he dit que al migdia del 7 de juny del 1913 jo vaig agafar un cotxe de lloguer. Però aquesta paraula ja seria una imprecisió, puix que ja no sóc ni de bon tros aquell “jo” de llavors, d’aquell 7 de juny, encara que només hagin passat quatre mesos, encara que visqui al pis d’aquell “jo” d’aleshores i escrigui al seu escriptori, amb la seva ploma i la seva pròpia mà.

Stefan Zweig, Nit fantàstica, traducció de Carme Gala, Quaderns Crema, 1998.

Agost

Marc Vicens, 2021.

–¿Però per què sempre que arriba l’agost es troba millor? –va replicar-li l’amic–. ¿Tu t’ho creus, que és una malalta de debó?

Patricia Highsmith, Petits contes misògins, traducció d’Àlex Susanna, Columna Edicions, 1996.

Bon dia

Marc Vicens, 2021.

bon dia, grapat d’aigua,

escarpidor, gilette, sabó, dentífric.

bon dia, normalitat o hostilitat de l’oratge,

volum de merda que he amollat i mire.

oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.

aquesta bona merda, assaonada i fràgil,

dóna ganes

d’invitar a sucar-hi el veinat.

com la merda s’esmuny en tirar la cadena,

així són els fugissers els plaers

que la vida ens depara, els amors, tot això.

ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,

i el nostre darrer acte o darrera voluntat

serà també una cagada gratuïta, uns orins.

(D‘Horacianes, 1963-1970).

Vicent Andrés Estellés, Els millors poemes, Editorial Columna, 1998.

Cap flor

Marc Vicens, 2021.

Compro Oro, Tiempo, 2020.

Escolta-la

Arguments

Marc Vicens, 2021.

Els arguments clàssics per “demostrar” l’existència de déu són tots arguments molt prims que es giren en contra de la mateixa argumentació emprada, que va contra la seva pròpia lògica.

Francesc Parcerisas, Un estiu, Quaderns Crema, 2018.

No ho sabem

Marc Vicens, 2021.

Todo arte verdadero aborda algo que es elocuente, pero que no acabamos de entender. Elocuente porque toca algo fundamental. ¿Cómo lo sabemos? No lo sabemos. Sencillamente lo reconocemos.

John Berger, Sobre el dibujo, traducció de Pilar Vázquez, Editorial Gustavo Gili, 2011.

Fe

Marc Vicens, 2021.

Cal tenir fe, una fe i un pla; però ignorem on som i per què, d’on venim i on anem.

J.V. Foix, Catalans de 1918, Tusquets Editors.