Month: Juliol de 2021

Fumar

Marc Vicens, 2021.

Recordo el plaer de fumar després de l’esforç d’un treball físic compartit amb el o els companys, i per primera vegada en molts anys, ho trobo a faltar.

Per Petterson, Sortir a robar cavalls, traduït per Carolina Moreno, Club Editor, 2019.

Onada

Marc Vicens, 2021.

Hi deixàvem ben marcades les nostres petjades fins que la primera onada una mica més potent les esborrava darrere nostre per ensenyar-nos –sense que segurament fóssim capaços d’entendre-ho– la facilitat amb què tot desapareix i tot recomença.

Francesc Parcerisas, Un estiu, Quadern Crema, 2018.

Renunciar

Marc Vicens, 2021.

Va dir:

–I per què no fas servir la teva força contra mi?

–Perquè l’amor significa renunciar a la força –va dir Franz amb suavitat.

Milan Kundera, La insostenible lleugeresa del ser, traducció de Monika Zgustovà, Edicions Destino, 1993.

Recursos

Marc Vicens, 2021.

Siento curiosidad por naturaleza hacia las gentes con oficio. Busco con avidez a las personas cuyas ideas y actos se interrogan mutuamente y se responden con claridad. Mi sabio del Pireo era un fenicio de una rara multiplicidad. Primero fue esclavo en Sicilia. De esclavo, se convirtió misteriosamente en patrón de barco; y de marino se hizo maestro calafate. Harto del dique seco, cambió el cascarón viejo por el nuevo y se estableció como constructor de buques. Su mujer regentaba una taberna a pocos pasos del astillero. No he visto mortal con más variedad de recursos, ni más instruido en tretas, más curioso de todo lo que le concernía, ni más hábil para usarlo en lo que sí le importaba…

Paul Valéry, Eupalinos o el arquitecto, traducció de José Luis Arantegui, A. Machado Libros, 2000.

Pressió

Marc Vicens, 2021.

És impossible que expressi amb paraules el meu complicat estat. Potser encara hi reïxo amb una comparació si dic que estava replè de sorolls, crits, sensacions, reescalfat com ara una locomotora que corre rabent amb totes les rodes per evitar la terrible pressió que farà que la caldera esclati d’un moment a l’altre.

Stefan Zweig, Nit fantàstica, traducció de Carme Gala, Quaderns Crema, 1998.