¿On aniríem a parar si sempre ens preguntéssim què passarà desprès?
Siegfried Lenz, Lliçó d’alemany, traduït per Joan Ferrarons, Club Editor, 2016.
Després
Month: Octubre de 2021
Abocar-se
Lector
Mirador, tafaner, fullejador, saltaparàgrafs,
llepapolzes passapàgines, escorcollador,
tu a la recerca de la dosi diària de tinta impresa,
mossegador de llapis, autor de notes, guixamarges
amb ics i amb els teus vistiplaus,
novençà o relector,
badoc, velocista, filòleg,
noia a punt d’alçar el vol, noi melangiós,
company invisible, lladre, cita a cegues, desconegut:
soc jo, abocant-me a la finestra
a veure si ets tu qui passa sota els grans arbres
amb un cotxet infantil o un gos lligat,
jo despenjant el telèfon
per imaginar el teu número inimaginable,
jo al costat d’un mapamundi
demanant-me on deus ser tu:
sol en un banc en una estació de tren
o a punt d’adormir-te amb el llibre caient a terra.
Billy Collins, Set elefants drets sota la pluja, traducció de Jaume Subirana, Godall Edicions, 2019.
Observar
Observemos el movimiento de la superficie del agua, cómo se parece a una cabellera que tiene dos movimientos –uno depende de la densidad del cabello, el otro de la dirección de los rizos; así el agua forma ensortijados remolinos, una parte sigue el ímpetu de la corriente principal y la otra el del movimiento secundario y el de la vuelta de flujo.
Leonardo Da Vinci, Cuaderno de notas, Editorial Yerico, 1989.
Més fosc
Els dies encara són càlids, però a l’ombra l’aire és més virulent. Les nits arriben abans, són més fredes, cada dia hi ha una mica menys de llum. Fosc a dos quarts de vuit. Fosc a un quart de vuit. Fosc a les set.
Ali Smith, Tardor, traducció de Dolors Udina, Raig Verd Editorial, 2019.
Com i quan
Ficar
És clar que en aquest món tot és possible, però em sembla que si al cinema hi comencen de ficar coses i embrancar-se amb dadaismes i cubismes el faran malbé.
Josep M. de Sagarra, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.
Ser
Yo era una sustancia cuya esencia y naturaleza toda es pensar, y que no necesita; para ser, de lugar alguno, ni depende de cosa alguna material.
Rene Descartes, Discurso del metodo, traducció de Manuel García Morente, Editoril Espasa-Calpe 1998,
Pensaments
Sócrates –Mis pensamientos son numerosos… ¡lo que nunca es buena señal! Numerosos, confusos, apiñados por igual en torno a mí…
Paul Valéry, Eupalinos o el el arquitecto, traducció de José Luis Arantegui, Antonio Machado Libros, 2000.
Cos i ànima
Sócrates –Así, el cuerpo nos lleva a desear lo que sea útil, o simplemente cómodo; y el alma nos pide belleza; pero el resto del mundo, con sus leyes y sus azares, nos obliga a considerar en cualquier obra la cuestión de su solidez.
Paul Valéry, Eupalinos o el el arquitecto, traducció de José Luis Arantegui, Antonio Machado Libros, 2000.
· M E N J A R · B L A N C · 