Month: Abril de 2022

Olor de maig

Marc Vicens, 2022.

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir

l’olor de maig que brunz a fora, i és petita

la làmpara amb què en tinc prou per fer llum

a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,

que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos

que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots

que he llegit pensant en ella, i ella va llegir

per mi, i són del tot nous, ara

que els llegeixo per tu, pensant en tu.

Mots que ens han parlat a tots tres, i fan

que ens assemblem. Mots que romanen,

mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits,

oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

Gabriel Ferrater, Josep Carner, Menja’t una cama, Edicions 62-Empúries 1997.

Aquest lloc

Marc Vicens, 2022.

Han canviat moltes coses, però roman aquella imprecisa barreja entre l’esclat de l’admiració i la devastació contemplada, entre la vida que es manifesta (exuberant, caòtica) i l’ordre precís, fred, de l’arquitectura. Potser és el millor resum de l’experiència romana: la perdurabilitat i l’esvaïment; la presència de la història enmig de la quotidianitat. El sublim i l’ordinari de bracet.

Josep Maria Fonalleras, Un cafè a Roma, Univers, 2022.