Month: Juny de 2022

Tant no turmenta

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2022.

Les hores amicals no et deixen sol

gairebé mai. No et costa gens

de veure-les fluir embullades, com els flocs

d’una boira de lent onejar.

Un que se n’esvaiex, gairebé mai

no deixa de dur-ne un altre al seu indret

de l’aire: així respira un home sà.

Gairebé mai no et costa gens

d’oblidar el trenc del gemec, el cop de vent

com una fusta que s’estella, i la visió

del paisatge un instant net, la seva terra

de línies terriblement verídiques.

Gabriel Ferrater, Menja’t una cama, Edicions 62 · Empúries, 1997.

Naixença

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2022.

Terra de cases, tall d’un camí fondo.

El carreró mossega fins a l’os.

Fracturen l’empedrat rodes d’un carro.

Puja bocois grunyents, encadenats.

El pendent, com un vent, vincla les mules.

Un crit heràldic, alicorn de veu.

“Que us penseu doncs que amb crits fareu més feina?”

Llavis de teia, la vella ha parlat.

El carreter de cuir s’escruix i crida.

Flametes blaves: la vella que riu.

Peta el fuet mullat com una llengua.

Obro els ulls. Veig la cara de l’instant.

Ho conec. Sé quan sóc, tornat a néixer.

Rodolo, placentós, pel segle tretze.

Gabriel Ferrater, Menja’t una cama, Edicions 62 · Empúries, 1997.

Sol als turmells

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2022.

Tant de sol als turmells,

de mar llisa i daurada.

Agafades de mans,

no es diuen res. Carrers

d’homes rancuniosos

perquè no hi ha cap home

com ells, que elles coneguin.

Ara no van enlloc.

Tornen del sol. Travessen

tardes llargues, carrers

de mots incomprensibles.

No s’enduen records.

Volen només saber

que s’agafen de mans

i van juntes, per un

carrer de l’estranger.

Gabriel Ferrater, Menja’t una cama, Edicions 62 · Empúries.

La ciutat

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2022.

Plena de carrers per on he tombat

per no passar els indrets que em coneixien.

Plena de veus que m’han cridat pel nom.

Plena de cambres on he cobrat records.

Plena de finestres des d’on he vist créixer

les piles de sols i de pluges que se m’han fet anys.

Plena de dones que he seguit amb la vista.

Plena de nens que només sabran

coses que jo sé, i que no vull dir-los.

Gabriel Ferrater, Menja’t una cama, Edicions 62 · Empúries.

Robar

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2022.

–Digues: robaries?

–Tu em vols fer dir –va respondre Stephen– que els drets de propietat són provisionals i que, en determinades circumstàncies, no és il·legal de robar. Creient això, qualsevol robaria.

James Joyce, Retrat de l’artista adolescent, traducció de Maria Teresa Vernet, Edicions 62, 1993.

Cigarret

Digital Deixa un comentari

Marc Vicens, 2022.

–Si he d’escoltar la teva filosofia estètica, dona’m almenys un altre cigarret. A mi tant me fa l’estètica. Ni m’interessen tampoc les dones, ja ho veus. Ves-te’n al diable tu, i que se’n vagi tot al diable. El que jo necessito és un càrrec de cinc-centes l’any. I tu, això no m’ho pots trobar.

James Joyce, Retrat de l’artista adolescent, traducció de Maria Teresa Vernet, Edicions 62, 1993.

Sensibles

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2022.

…tota persona que admira un objecte bell hi troba certes relacions que satisfan i coincideixen amb les mateixes etapes de l’aprehensió estètica. Aquestes relacions del sensible, doncs, que a tu et són visibles a través d’una forma i a mi a través d’una altra, han d’ésser, per tant, les qualitats necessàries de la bellesa.

James Joyce, Retrat de l’artista adolescent, traducció de Maria Teresa Vernet, Edicions 62, 1993.