Text: Jaume Subirana, F l u x / http://jaumesubirana.blogspot.com/
Patacada
Month: Juliol de 2022
Paradisos
Els infants mengen i dormen, juguen i es banyen amb joia inconscient entorn d’una graciosa cabana de bambú; sense preocupar-se del nom de llurs pares. Mai de mai -n’he fet manta vegada l’experiència- no arribeu a conèixer quins són els fills adoptius i quins són els veritables.
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics, Editorial Rata, 2017.
Tallar flors
Què t’has cregut? En canvi, l’encertes de ple quan dius que amb en Bert m’ho passo millor. I tant! M’agradaria que poguessis mesurar les diferències que us separen, que són, també mentals.
Quim Monzó … Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quaderns Crema
Si plou…
Quimi Portet, Si plou ho farem al pavelló (Live in Cincinnati)
Contra direcció
De sempre, n’A. havia sentit unes ganes boges de prendre el carrer de Balmes en direcció contrària a la permesa; bé per error (una nit de gresca, després de tancats tots els esglais) o conscientment (per tal de fer petar el mirall opac de la rutina).
Quim Monzó, …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quaderns Crema, 1992.
Protegir-se
– ¿Y qué es lo que has hecho?
– Me parece haber trazado una línea de humo. Parte, se rompe, vuelve, y se anuda o se riza; y se enreda consigo misma, y me da la imagen de un capricho sin objecto, sin principio ni fin, ni otro sentido que la libertat de mi gesto en lo que alcanza el brazo…
Paul Valéry, Eupalinos o el arquitecto, Editorial A. Manchado Libros, 2000.
Pinya de rosa
La meva especialitat era la marina. M’embadalia contemplant la riquíssima coloració del mar, el seu moviment, les roques que s’hi banyen, l’horitzó desembarassat, immens; les platges on el sol vessa tot el seu or… Estudiar això, saturarme’n, somniar-ho i estergir amb els pinzells el somni sobre la tela, o delícia!
Joaquim Ruyra, El rem de trenta quatre, Narracions, Grup 62, 2011.
Desorientar
Abans, al teatre, hi havia comèdies i tragèdies. Quan un home volia anar a l’espectacle, i llegia “tragèdia” en el cartell, ja estava assabentat que la cosa aniria malament des de bon principi, i que a la fi hi hauria mort segura. Si llegia “comèdia”, sabia perfectament que passaria tot el contrari. Més tard els autors s’empescaren les comèdies dramàtiques, els drames i els melodrames. I aleshores, l’optimisme i el pessimisme teatral es complicaren fins arribar a desorientar l’espectador.
(17-II-1024)
Josep M. de Sagarra, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.
Ritual
PINA
Assages el “West End Blues” de Louis Armstrong,
la cançó que va triar Pina Bausch
per ballar el Seasons March. Ara és hivern:
apretes els punys closos sobre el pit.
La primavera: els dits que tremolen
com si creixés la gespa. Ve l’estiu:
els eleves quan surt el sol. Després,
com si cosissis, la fulla que cau.
Cada estació, quatre moviments.
Fas i refàs una roda del temps
mentre camines i portes el ritme
parsimoniós, quasi un ritual.
Sobre la taula, un ram de mimoses.
Josep M. Fonalleras, L’estiuejant, Edicions Vitel·la, 2020.
L’altre sentiment
L’altre sentiment és un sentiment de pessimisme, d’escepticisme, en pensar en el poc que hi ha fet, en el molt que toca fer, en els falsos prestigis, en el desordre, en la misèria mental, en la manca de preparació, en la sequedat cultural, ect., etc. Un, fatalment, estableix comparacions, i sempre, o gairebé sempre, ens toca perdre.
Josep M. de Sagarra, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.
· M E N J A R · B L A N C · 