Aleshores tothom va començar a cridar als comunistes: Sou els responsables de la desgràcia del país (empobrit i arruïnat), de la pèrdua de la seva independència (va caure en poder dels russos), dels assassinats judicials!
Els acusats contestaven: No ho sabíem! Hem estat enganyats! Crèiem el que crèiem de bona fe! Al fons de l’ànima, som innocents!
Milan Kundera, La insostenible lleugeresa de ser, traducció de Monika Zgustovà, Ediciones Destino, 1993.
· M E N J A R · B L A N C · 