Editors / Papillon
Month: Setembre de 2022
Estafar
–¿No comprens –solia dir-me– que es trampós o s’estafador difícilment es considera a si mateix com a tal?
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines, Edicions 62, 1984.
Patiment
Aquells patiments devien referir-se a la pèrdua gradual de la bellesa i fortuna, sense que li servissin de lenitiu els consells de la religió.
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines, Edicions 62, 1984.
Lluna
MELISSO
I bé has de tenir por, que és cosa fàcil
que la lluna et caigués al mig del camp.
ALCETA
Vés a saber, ¿que no veiem sovint,
a l’estiu, caure estels?
MELISSO
En brillen tants,
que és poca cosa si en cau un o un altre
i en queden a milers. Però, de lluna,
el cel només té aquesta, i mai ningú
no l’ha vist caure encara, sinó en somnis.
Giacomo Leopardi, Cants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries.
Cullerada
Tal fores
Tal fores: sota terra,
pols i esquelet. Damunt del fang i els ossos,
immòbil sempre col·locat debades,
mut, tot mirant el vol dels anys que fugen,
s’alça, només custodi
de dolor i de memòria, el simulacre
de l’extinta bellesa. Aquell esguard
que feia tremolar, com ara sembla,
quan en algú es fixava; els dolços llavis
que, com d’una urna plena,
abocaven plaer; el coll, abans
envoltat pel desig; la mà amorosa,
que, sovint, allargada,
glaçava aquella mà que ella estrenyia;
i el pit, davant del qual,
visiblement, la gent empal·lidia,
poc va durar: ara fang
ets i ossos: la vista
vituperiosa i trista un marbre amaga.
Giacomo Leopardi, Cants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries.
Infinit
Sempre he estimat aquest turó desert
i aquesta barda que de tanta part
de l’últim horitzó l’esguard em priva.
Però, assegut i contemplant, immensos
espais més enllà d’ella i sobrehumans
silencis i una quietud fondíssima
jo al pensament fingeixo. I, per molt poc,
el cor no se m’esglaia. I, com que el vent
sento mormolejar entre les bardisses,
el silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant: i l’etern em revé,
i les èpoques mortes, i la d’ara,
vivent, i el so que fa. Així en aquesta
immensitat se’m nega el pensament:
i naufragar m’és dolç en aquest mar.
Giacomo Leopardi, Cants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries.
La vida
Aquest son neguitós i turmentat
que anomenem la vida, ¿com el portes,
Pepoli meu? ¿Amb quines esperances
sostens el cor? ¿Amb quins afanys i quines
tasques alegres o molestes gastes
l’oci que et van deixar els avantpassats,
llegat feixuc i fastigós? (…)
Giacomo Leopardi, Cants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries.
Donar
Perquè Déu dona faves a qui no té queixals…
Francesc Pujols, La religió i la moral, Barcelona, 1921.
· M E N J A R · B L A N C · 