Month: Octubre de 2022

Parpalleig

Marc Vicens, 2022.

L’esperança és exactament això, només això, una qüestió de com encaixem els actes negatius envers els éssers humans que fan altres éssers humans al món, sense oblidar que ells i nosaltres som tots humans, que res humà no ens és aliè, ni el que és just ni el que és infame, i que el més important de tot és que som aquí el temps que dura un parpalleig, això és tot.

Ali SmithTardor, traducció de Dolors Udina, Raig verd Editorial, 2019.

A la vida

Marc Vicens, 2022.

Hi ha hagut molt pocs homes i dones a la meva vida de qui he esperat, que he desitjat, que m’estimessin, va dir. Però jo, per part meva, només he estimat d’aquesta manera una sola vegada a la vida. I no era una persona de qui m’hagués enamorat. No, no era una persona.

Ali SmithTardor, traducció de Dolors Udina, Raig verd Editorial, 2019.

Natura

Marc Vicens, 2021

Que entiende la relación directa con Dios igual que la entendemos nosotros, como una relación natural, y con ello me refiero a la naturaleza. Que la fe tiene los mismos componentes que la vida natural, el movimiento, la alimentación, el crecimiento, la reproducción y la expulsión de aquello que es peligroso.

Lucía Lijtmaer, Cauterio, Anagrama, 2022.

Imitació

Marc Vicens, 2022.

Lluny de la teva branca,

tu, pobra fulla fràgil,

¿cap on vas? –D’aquell faig

on jo vaig néixer me n’ha tret el vent.

Giravoltant, al vol,

del bosc a la campanya,

de la vall ara em porta a la muntanya.

Amb ell perpètuament

vaig pelegrina, i ja res més no sé.

Vaig on va tota cosa,

on va naturalment

el pètal de la rosa,

la fulla del llorer.

Giacomo Leopardi, Cants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries