Aquí, dreta, no et moguis
de com estàs, en la penombra
del rebedor, la cara oval oferta
per un sol dia,
la flonja boca mig
oberta deixes
que sigui llarga estona boca
per als meus llavis,
mentre la claror
del celobert és una taca blanca
rectangular, fixa en un angle
del nostre amor acumulat que es fa
compacte i expansiu,
omplint-nos
en l’abraçada, cada cop els braços
troben més cos.
Adoro te devote
Joan Vinyoli, Tot és ara i res, Els llibres de l’Escorpí, Edicions 62.
· M E N J A R · B L A N C · 