Un bar al museu

Marc Vicens, 2023.

El pitjor era que no hi hagués bar, un lloc de descans per recuperar forces o alcoholitzar-se definitivament abans d’enfrontar-se amb la resta del mausuleu. Què vaig haver dit! Part del públic present –fervorosos “maresistes” –es van sentir ultratjats. Les cares, vermelles d’ira, semblaven a punt d’esclatar. ¿Com gosava proposar que al sacrosant museu Marès hi hagués un bar? No em van llençar als lleons perquè els que hi havia eren de pedra i estaven plens de pols. Doncs al cap de pocs anys, un cop mort Marès, van posar un bar al museu.

Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.

Un home

Marc Vicens, 2023.

I l’altra cosa important per mi, personalment, és que sento un que crida “Visca Catalunya!”. Vaig quedar glaçat de sentir-lo, i, a més, el vaig reconéixer. Era un home que tenia una papereria a la vora d’on vivia jo, al carrer Amigó, on anava jo sovint a comprar coses d’escriure, etcètera. I a aquell home se li va acudir cridar. Després vaig saber que, bueno, el van detenir. No el van linxar, perquè el podien haver linxat allà, eh?

Eduard Márquez, 1969, l’altra editorial, 2022.

Caure

Marc Vicens, 2023.

Yo la tengo, Fallout, 2023.

Escolta-la

Gelats

Marc Vicens, 2023.

TRABAJADORES

En solidaridad con los cuarenta obreros despedidos de CAMY-NESTLÉ

BOICOT A LOS HELADOS CAMY

Todos unidos contra la explotación y la injusticia capitalista.

“La fuerza de los débiles es la unión solidaria”.

Si compras un helado, pide:

¡QUE NO SEA CAMY!

Hoy por ellos. Mañana por ti.

COMISIONES OBRERAS

COMISIONES DE BARRIO

Eduard Márquez, 1969, l’altra editorial, 2022.

Fulles grogues

Marc Vicens, 2023.

Quedem-nos asseguts en algun banc

de la plaça amb acàcies. Cauen campanades

de vespre. Va pujant el temps.

Escric a la pissarra transparent

de l’aire signes. He cremat un ram

de fulles grogues. He d’omplir de nou

l’eixuta cisterna.

Joan Vinyoli, Epíleg. Tot és ara i res, Els llibres de l’Escorpí, Edicions 62, 1982

Apaga el llum

No hi vagis més, encara no hi són tots.

Però vindran. Encara tornarem

a l’altre temps. Tentacles de la nit

ens han cremat. Som vincles caducats.

Molt aviat s’aixecarà el gran sol

i no el veurem.

Un floc, un fum, un encenall de temps.

Joan Vinyoli, Tard de la nit, a les palpentes. Tot és ara i res, Els llibres de l’Escorpí, Edicions 62, 1982

Lo etern

Busquem lo etern en lo nostre, com varen fer els grecs. Això és tot lo que us volia dir.

Joaquim Torres-Garcia, Escrits sobre art, Edicions 62, 1986.

Fèlix

Marc Vicens, 2023.

Iván Ferreiro / La humanidad y la tierra ft. Tanxugueiras, 2023.

Escolta-la

Límits

Marc Vicens, 2023.

El que se queda en el límite tiene el privilegio de estar en los dos lados a la vez.

Jaime Vilarroig Martín, De la filosofía del límite al hombre como habitante de la frontera.

Vietnam

Marc Vicens, 2023.

Ho recordo molt bé perquè, a la paret d’un solar que hi havia allà al costat, vaig fer la meva primera pintada: “U.S.A FORA DEL VIETNAM Y DE ESPANYA”. Amb la Y grega i sense l’apòstrof, crec recordar, perquè algún torracollons es va encarregar de fer-m’ho saber, però no estàvem per minúcies ortogràfiques en aquells moments.

Eduard Márquez, 1969, l’altra editorial, 2022.