Per satisfer la necessitat imperiosa que alguns senten d’abandonar la ciutat de manera regular, es va crear, temps enrere, el concepte de “segona residència”. Se la denomina segona en relació a la primera, que és la residència en què vius de manera més o menys habitual, encara que a vegades hi arribis a deshora i begut.
Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.
· M E N J A R · B L A N C · 