Autor: marcvicens

Fems i palla

palla

Que en el que és primordial, en el més simple, en la palla i fins en els fems i en la mateixa mort, ens agradi o no, hi ha en potència tota una nova font de vida. (…) Que mostrar això és essencial. Que d’aquesta lluita de nervis antagònics neix quelcom de nou.

(1970)

Antoni Tàpies, Res no és mesquí, En blanc i negre. Assaigs, Cercle de Lectors / Galàxia Gutemberg, 2008.

Qualitats

IMG_4625

Marc Vicens, 2016.

No hay que exigir en las personas más de una cualidad. Si les encontramos una, debemos ya sentirnos agradecidos y juzgarlas solamente por ella y no por las que les faltan. En vano exigir que una persona sea simpática y también generosa o que sea inteligente y también alegre o que sea culta y también aseada o que sea hermosa y también leal.

Julio Ramón Ribeyro, Prosas apátridas, Editorial Seix Barral, 2007.

Els poetes

Els poetes, per exemple, han trobat des de fa molts anys les fórmules de dir l’amor poèticament, les imatges que escauen a les relacions sexuals i a tota l’odissea del cor de l’home. Això fa que la poesia encara interessi a molta gent.

[29-VI-1924]

Josep M. de Sagarra, Ciència i poesia, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

 

globus070

Marc Vicens, 2017.

Futbol

IMG_4700

Marc Vicens, 2017.

En aquest partits de festa major, solen jugar els equips indígenes contra els dels pobles del veïnat: la passió que s’imflama en aquests camps d’esport rudimentaris és de les més meridionals i aferrissades que un es pugui imaginar. Molts d’aquests partits  no es poden acabar, i, si fineixen, ho fan com el famós rosari de l’aurora. El futbol no sols apassiona els joves; les noies dels pobles també hi prenen un interés màxim. Del futbol surten tota mena de drames del sentiment, tragèdies i comèdies de l’amor.

[26-VIII-1923]

Josep M. de Sagarra, La follia de la pilota, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

 

Reproduccions

monalisa064

Marc Vicens, 2017.

En otro tiempo la unicidad de todo cuadro formaba parte de la unicidad del lugar en que residia. A veces la pintura era transportable. Pero nunca se la podía ver en dos lugares al mismo tiempo. La cámara, al reproducir una pintura, destruye la unicidad de su imagen. Y su significación se mutiplica y se fragmenta en numerosas significaciones.

John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2002.

Badoc

9

Marc Vicens, 2010.

De badoqueig n’hi haurà mentre el món sigui món. La gent va on va la gent. En mig dels altres, hom viu una mica de llur vida, hom surt de la limitació patètica de la seva individualitat. La gent que badoqueja s’oblida del piset, de l’oficina, de l’obrador, dels problemes de família, de la mecanització dels treballs.

Josep Carner, La Veu de Catalunya (10-05-1923).