Autor: marcvicens

Diàleg

DIALEG036

Marc Vicens, 2017.

 

– Oh, sí!

– Mmmmmm, oh sí!

– Més, sí!

– Aghhhhhffffff!

– Ohhhhhhhhhhhgfssssss!

– Buuuuuuuf, sí!

– ………..

– ………..

– Mmmmmmmm agffffsssss!

– Brrrrrrrmmmmmmmgfsss!

– Slurp, slurp….. osssssssstia!

– ………..

– Aiiiigfs…..

Anuncis

El poble

PELI-PEL-SI

Marc Vicens, 2017.

VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE, TOTHOM ME

SALUDAVA I JO NO CONEIXIA NINGÚ; QUAN ANAVA

A LLEGIR ELS MEUS VERSOS, EL DIMONI, AMAGAT

DARRERE UN ARBRE. EM VA CRIDAR, SARCÀSTIC,

I EM VA OMPLIR LES MANS DE

RETALLS DE DIARIS

 

Com se diu aquest poble

Amb flors al campanar

I un riu amb arbres foscos?

On he deixat les claus…

Tothom me diu: –Bon dia!

Jo vaig mig despullat;

N’hi ha que s’agenollen,

L’altre em dóna la mà.

–Com me dic!, els pregunto.

Em miro el peu descalç;

A l’ombra d’una bóta

Clareja un toll de sang.

El vaquer em deixa un llibre,

Em veig en un vitrall;

Porto la barba llarga,

–Què he fet del davantal?

Que gent que hi ha a la plaça!

Em deuen esperar;

Jo que els llegeixo els versos,

Tots riuen, i se’n van.

El bisbe em condecora,

Ja els músics han plegat,

Voldria tornar a casa

però no en sé els topants.

Si una noia em besava…

De quin ofici faig?

Ara tanquen les portes:

Qui sap on és l’hostal!

En un tros de diari

Rumbeja el meu retrat;

Els arbres de la plaça

Em fan adéu-siau.

–Què diuen per la ràdio?

Tinc fred, tinc por, tinc fam;

Li compraré un rellotge:

Quin dia deu fer el Sant?

Me’n vaig a la Font Vella:

N’han arrencat els bancs;

Ara veig el diable

Que m’espera al tombant.

J.V. Foix, On he deixat les claus… Setembre de 1942. Edicions 62, 1984.

 

 

Expressar-se

premsa030

Marc Vicens, 2017.

El temps en que era necessari defensar la llibertat de premsa com una de les proteccions enfront d’un govern corrupte i tirànic ha quedat, esperem, enrere. Ja no és necessari, suposem, apuntar cap argument en contra d’un poder executiu o legislatiu que no s’identifiqui amb l’interès de les persones i que pretengui imposar les seves opinions, o bé les doctrines o arguments que és permès escoltar.

John Stuart Mill, Sobre la llibertat (1859).