Autor: marcvicens

Menjar

Marc Vicens, 2022.

–El que come, me dicen, alimenta sus bienes y sus males. Cada bocado que siente fundirse y dispersarse en sí mismo va a aportar nuevas fuerzas a sus virtudes, y a sus vicios, indistintamente.

Paul ValéryEl alma y la danza, traducció de José Luis Arantegui, A. Machado Libros, 2000.

Lluna

Marc Vicens, 2022.

MELISSO

I bé has de tenir por, que és cosa fàcil

que la lluna et caigués al mig del camp.

ALCETA

Vés a saber, ¿que no veiem sovint,

a l’estiu, caure estels?

MELISSO

En brillen tants,

que és poca cosa si en cau un o un altre

i en queden a milers. Però, de lluna,

el cel només té aquesta, i mai ningú

no l’ha vist caure encara, sinó en somnis.

Giacomo LeopardiCants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries.

Tal fores

Marc Vicens, 2022.

Tal fores: sota terra,

pols i esquelet. Damunt del fang i els ossos,

immòbil sempre col·locat debades,

mut, tot mirant el vol dels anys que fugen,

s’alça, només custodi

de dolor i de memòria, el simulacre

de l’extinta bellesa. Aquell esguard

que feia tremolar, com ara sembla,

quan en algú es fixava; els dolços llavis

que, com d’una urna plena,

abocaven plaer; el coll, abans

envoltat pel desig; la mà amorosa,

que, sovint, allargada,

glaçava aquella mà que ella estrenyia;

i el pit, davant del qual,

visiblement, la gent empal·lidia,

poc va durar: ara fang

ets i ossos: la vista

vituperiosa i trista un marbre amaga.

Giacomo LeopardiCants, traducció de Narcís Comadira, Edicions 62 · Empúries.