Aquarel·la

Temps de sopes

Aquarel·la, punta fina Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

S’ha acabat el temps. ¿Quin temps? El teu temps a l’illa. Sembla que sí. ¿Te n’alegres? ¿De què? ¿D’anar-te’n d’aquí, de sortir a fora i començar alguna cosa nova? ¿Una cosa nova? ¿Com ara què? Potser alguna cosa que puguis fer tot sol. Això no existeix: a totes les sopes que remenes ja hi ha escopit algú.

Siegfried Lenz, Lliçó d’alemany, traduït per Joan Ferrarons, Club Editor, 2016.

Turistes

Aquarel·la Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

Per mi, ser un turista és convertir-te en la forma més pura de nord-americà actual: una persona alienada, ignorant, delerosa del que mai podrà tenir, decebut d’una manera que ets incapaç de reconèixer. És espatllar, per pura ontologia, la genuïtat no espatllada que et disposes a experimentar. És impostar la teva presència en llocs que, en tots els sentits no econòmics, serien millors, més reals, sense tu.

David Foster Wallace, Contempleu el llamàntol, He ballat (breument) la conga, traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del periscòpi, 2019.

Qualitats

Aquarel·la Deixa un comentari

IMG_4625

Marc Vicens, 2016.

No hay que exigir en las personas más de una cualidad. Si les encontramos una, debemos ya sentirnos agradecidos y juzgarlas solamente por ella y no por las que les faltan. En vano exigir que una persona sea simpática y también generosa o que sea inteligente y también alegre o que sea culta y también aseada o que sea hermosa y también leal.

Julio Ramón Ribeyro, Prosas apátridas, Editorial Seix Barral, 2007.

Res a celebrar

Aquarel·la Deixa un comentari

img_4631

Marc Vicens, 2016.

–On serà el réveillon d’aquest any?

–Enlloc– contesto jo.

–¿Com s’entén?

–Vull dir que potser serà al llit de casa meva o en una cadira sense cap importància; vull dir que, per mi, no hi ha tal réveillon.

-I per què?

–Perquè jo ja no crec en l’any nou…

(1-1-1928)

 

Josep M. de Sagarra, Sobre l’any nou, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.