Diapositiva

Deixar de fer

caps-i-boques

Marc Vicens, 2017.

No vaig poder fer altra cosa que el que ja havia fet un munt de cops. Repetir “em sap greu” una vegada i una altra. Però quan li vaig dir a en Jesse que ho havíem de deixar, em va dir que d’acord. ¿I per què no deixàvem de fumar, també, posats a fer?

Lucia Berlin, Manual per a dones de fer feines, traducció d’Albert Torrescasana, L’altra editorial, 2016.

Vine a l’ombra

CALAVERA-MOSSEGADES

Marc Vicens, 2017.

 

Quines són les arrels que s’arrapen, quines branques creixen

en aquesta pedregosa desferra? Fill de l’home,

tu no ho pots dir ni endevinar, tu no coneixes

sinó un munt d’imatges fetes a trossos, on el sol bat

i on l’arbre mort no dóna empara ni dóna el grill consol

ni remor d’aigua el roquerar eixut. Només

hi ha ombra al dessota d’aquesta roca roja,

-vine a l’ombra d’aquesta roca roja-

i et mostraré una cosa que és diferent tant de

la teva ombra al matí corrent darrere teu

com de l’ombra a la tarda que creix al davant teu;

et mostraré la por en un grapat de pols.

 

T.S. Eliot, The Wasted Land (1922). Traducció catalana de Joan Ferrater, Barcelona, Ed. 62, 1977.

 

M.J. Balsach, Joan Miró, Cosmogonies d’un món originari (1918-1939). Galàxia Gutenberg, 2007.

Viatge

IMG_20170425_123940

Campament de refugiats saharauis d’Auserd, Tindouff (Argèlia). Marc Vicens, 2017.

Si de verdad fuera escritor, me dije. África sería mía. ¿Y por qué África? Porque conocería la melancolía de regresar a donde nunca estuve. Porque iría a lugares en los que ya habría estado antes de haber ido nunca, ciudades en las que ya habría estado antes de estar jamás.

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca. Debolsillo, 2015.

Humanitats

santa àgata

“Menjo” acrílic sobre fusta, Marc Vicens, 2007 vs talla de Santa Àgata, s. XVII. Foto: Francesc Ten.

“Les ciències són el com, les humanitats són el perquè”

Georges Lucas –sí, sí, el de “La guerra de les galàxies”.

Laura Borràs, La poesia és residual, lliçó inaugural de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, curs 2015-16.

Fems i palla

palla

Que en el que és primordial, en el més simple, en la palla i fins en els fems i en la mateixa mort, ens agradi o no, hi ha en potència tota una nova font de vida. (…) Que mostrar això és essencial. Que d’aquesta lluita de nervis antagònics neix quelcom de nou.

(1970)

Antoni Tàpies, Res no és mesquí, En blanc i negre. Assaigs, Cercle de Lectors / Galàxia Gutemberg, 2008.