Diapositiva

Anònims

TIRALLONGA PEL SI

Retrats pel Sí. Diumenge 24 de setembre de 2017. Plaça del Maig de Cornellà del Terri. Marc Vicens. Fotografies de Gerard Herrera.

Les cares anònimes donen més veracitat

a la ficció; qualsevol gest és més natural

pel fet de no recordar actuacions anteriors

que esborren els traços del personatge.

Joan Brossa, Dissecció, Passat festes (1993-1995). Edicions 62, 2000.

Anuncis

El procés

treuresamarreta

Marc Vicens, 2017.

Una mañana, K. se sintió mucho más fresco y con más resistencia que de costumbre. Apenas pensaba en el tribunal, pero cuando éste le venía a la memoria le parecía que toda aquella enorme organización, completamente impenetrable, podía ser agarrada por sorpresa, sirviéndose de algún punto oculto, al que se podía llegar andando a tientas, y podía ser destruida y erradicada.

Franz Kafka, El proceso. Traducció de Feliu Formosa, Editorial Planeta Agostini, 2013.

Per què?

badalls

Marc Vicens, 2017.

Ve un moment que les decoracions s’ensorren. Llevar-se, agafar el tramvia, quatre hores d’oficina o de fàbrica, dinar, altre cop el tramvia, quatre hores més de feina, sopar, dormir… i això dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte, amb el mateix ritme, és un camí que és còmode de fer la majoria de vegades. Fins que un dia surt un “per què?”.

Albert Camus, El mite de Sísif, traducció de Bonaventura Vallespinosa, Edicions del Centre de Lectura, Reus 1987.

Absurd

Marc Vicens, 2017.

Totes les grans accions i tots els grans pensaments tenen un començament irrisori. Sovint, les grans obres neixen en trencar una cantonada o en el moment de posar-se a dinar. Igual passa amb l’absurditat. I el món absurd, més que no pas cap més cosa, treu la pròpia noblesa d’aquesta naixença miserable.

Albert Camus, El mite de Sísif, traducció de Bonaventura Vallespinosa, Edicions del Centre de Lectura, Reus 1987.

Deixar de fer

caps-i-boques

Marc Vicens, 2017.

No vaig poder fer altra cosa que el que ja havia fet un munt de cops. Repetir “em sap greu” una vegada i una altra. Però quan li vaig dir a en Jesse que ho havíem de deixar, em va dir que d’acord. ¿I per què no deixàvem de fumar, també, posats a fer?

Lucia Berlin, Manual per a dones de fer feines, traducció d’Albert Torrescasana, L’altra editorial, 2016.

Vine a l’ombra

CALAVERA-MOSSEGADES

Marc Vicens, 2017.

 

Quines són les arrels que s’arrapen, quines branques creixen

en aquesta pedregosa desferra? Fill de l’home,

tu no ho pots dir ni endevinar, tu no coneixes

sinó un munt d’imatges fetes a trossos, on el sol bat

i on l’arbre mort no dóna empara ni dóna el grill consol

ni remor d’aigua el roquerar eixut. Només

hi ha ombra al dessota d’aquesta roca roja,

-vine a l’ombra d’aquesta roca roja-

i et mostraré una cosa que és diferent tant de

la teva ombra al matí corrent darrere teu

com de l’ombra a la tarda que creix al davant teu;

et mostraré la por en un grapat de pols.

 

T.S. Eliot, The Wasted Land (1922). Traducció catalana de Joan Ferrater, Barcelona, Ed. 62, 1977.

 

M.J. Balsach, Joan Miró, Cosmogonies d’un món originari (1918-1939). Galàxia Gutenberg, 2007.