–Tots som al mateix ball.
James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2013.
Live is life
Diapositiva
Coets (III)
En un espectacle, en un ball, cada u gaudeix de tothom.
¿Què és l’art? Prostitució.
El plaer d’estar dintre de les multituds és una expressió misteriosa del gaudi de la multiplicació del nombre.
Charles Bauderaire, El meu cor despullat, traducció de Pere Rovira, Editorial Proa, 2018.
TV show
Sigui com sigui, és innegable que mirar la tele és un plaer, i pot semblar estrany que, per a la meva generació, bona part del plaer l’obtinguem a còpia de riure’ns-en. (…) I és que realment és divertit, riure’s cínicament de la televisió, del fet que les rialles del “públic en directe” de les comèdies siguin sempre idèntiques en to i en duració, o que, a Els Picapedra, els viatges es representin fent passar quatre vegades el mateix dibuix tosc d’un arbre, una pedra i una casa.
David Foster Wallace, E umibus pluram. La televisió i la narrativa nord-americana, He ballat (breument) la conga, Antologia d’articles. Selecció i traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
En Lucas
– Hasta luego, Lucas!
Chiquito de la Calzada i Lídia Heredia.
Depradadors (2)
Marc Vicens, 2019.
Si això passa és perquè les situacions humanes són l’aliment dels escriptors. Els escriptors de ficció es miren la resta d’éssers humans una mica com els badocs que alenteixen el cotxe on hi ha hagut un accident: es deleixen per veure’s com a testimonis.
David Foster Wallace, E umibus pluram. La televisió i la narrativa nord-americana, He ballat (breument) la conga, Antologia d’articles. Selecció i traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
El director d’orquestra
Va ser la música romàntica la que va inflar desmesuradament la personalitat del Kapellmeister (el director d’orquestra), fins al punt de conferir-li –amb el prestigi del qual gaudeix en els nostres dies sobre el pòdium, que concentra totes les mirades sobre seu– el poder discrecional que exerceix sobre la música confiada a la seva cura. Encimbellat dalt del seu trípode sibil·lí, imposa a les composicions que dirigeix els seus moviments, els seus matisos particulars i arriba fins al punt de parlar, amb un desvergonyiment càndid, de les seves especialitats, de la seva cinquena, de la seva setena, com un cuiner presumeix d’un plat que ha cuinat ell mateix.
Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.
Fortuna
En cuanto a la Fortuna, ni la considera una divinidad como cree la muchedumbre –puesto que la divinidad no hace nada en desorden–, ni una causalidad insegura, pues no cree que a través de ésta se ofrezcan a los hombres el bien o el mal para la vida feliz, aunque determine el rumbo inicial de grandes bienes o males. Piensa que es mejor ser sensatamente desafortunados que gozar de buena fortuna con insensatez. Pero es mejor que lo rectamente decidido se enderece en nuestras propias acciones con su ayuda.
Epicur, Carta a Meneceo, Carlos García Gual, Alianza Editorial, Madrid 2002.
Reflexió
Tenía tiempo para observar tales cosas, tiempo para pensar. Es una actividad matadora, la reflexión, incluso en los niveles más bajos de seguridad, donde hay distracciones, aperturas al mundo anterior.
Don DeLillo, El ángel Esmeralda, Editorial Seix Barral, 2012.
Quines preguntes
Dibuixos fets a la presentació del llibre de poemes de L’hmi, Francesc Ten. Marc Vicens, 2019.
–Vostè és feliç?
–Vostè es pensa que sóc imbècil?
Resposta de Thomas Mann a una pregunta d’un periodista.
Diàleg
– Metafísico estáis.
– Es que no como.
Miguel de Cervantes, Diálogo entre Babieca y Rocinante, Don Quijote de la Mancha.
· M E N J A R · B L A N C · 