Diapositiva

Transformar

badall-1

Marc Vicens, 2018.

Sóc dels qui volen saber com va el món, justament per a transformar-lo. No cal que em recordin constantment que les coses són i no com voldríem que fóssin. És una veritat que constato cada dos per tres, però que no justifica la renúncia a treballar perquè siguin com creiem, com esperem, com anhelem que han de ser.

Modest Prats, Sobre intel·lectuals, cultura i culturetes (Medinyà, 4 de maig de 1993), Mestratges de Modest Prats. Universitat de Girona, 2018.

Anuncis

El cap

explota-cap

Marc Vicens, 2018.

Cada cop llencen més capacitat intel·lectual per la finestra (del seu cap) i alhora dins el seu cap la cosa es fa cada cop més i naturalment cada cop més amenaçadora i finalment ja no donen l’abast llençant la seva capacitat intel·lectual (del cap) i el cap ja no aguanta la capacitat intel·lectual que se’ls multiplica constantment dins el cap i està retinguda dins aquest cap seu i el cap explota.

Thomas Bernhard, El nebot de Wittgnstein, traducció de Raül Garrigasait. Editorial Flâneur, 2018.

Retenir

PELI-PEL-SI

Marc Vicens, 2018.

Es desesperante que cuanto más intenta uno retener unos rasgos y representárselos, más se esfuman y se confunden y huyen. Sucede hasta con los de los muertos queridos, a los que uno vio a diario durante años; sucede con los de los ausentes, que tienden a helarse en una expresión o mirada.

Javier Marías, Berta Isla, Alfaguara 2018.

Possibilitats

posibilitats

Marc Vicens, 2018.

La tertúlia té una certa, irrisòria, amenitat perquè sobre d’ella flota una atmosfera permanent de projectivisme i de possibilisme. Quan, superada la mitja hora de xafarderia vilatana, entra en el seu propi ambient, la conversa gira sobre el que s’hauria de fer: farem això, farem allò; s’hauria de fer això, s’hauria de fer allò; si féssim això, si féssim allò…

19 de març de 1918

Josep Pla, El quadern grishttp://www.elquaderngris.cat

Cendres

cendra

Marc Vicens, 2018.

“La cendra és la humilitat, la intranscendència i la irrellevància en ella mateixa, i el millor de tot és que creu fermament que no serveix per a res. Es pot ser més inconsistent, dèbil i anodí que la cendra?”.

W.G. Sebald, Le promeneur solitaire. En record de Robert Walser. Traducció d’Anna Soler Horta. Editorial Flâneur, 2017.

Danzad, danzad malditos!

ball

Marc Vicens, 2018.

 

Amb el mateix dret es podria dir que ningú no hauria d’anar a un concert o a una funció de teatre, ni de fruir de cap altre entreteniment, mentre al món hi hagi presons i institucions penitenciàries atapaïdes de reus feliços. Això seria fer-ne un gra massa, és clar, perquè si, per a fruir i sentir la joia de viure, algú volgués esperar fins que al món ja no hi hagués ni pobres ni desgraciats, hauria d’esperar-se fins a la fi del món o al final del temps, gèlids i erms, i podria ser que aleshores el gust i les ganes de viure ja li haguessin passat de tot.

Robert Walser, La passejada, traducció de Teresa Vinardell i Puig. Editorial Flâneur, 2017.