Marc Vicens, 2018.
Aniversari
Diapositiva
Transformar
Marc Vicens, 2018.
Sóc dels qui volen saber com va el món, justament per a transformar-lo. No cal que em recordin constantment que les coses són i no com voldríem que fóssin. És una veritat que constato cada dos per tres, però que no justifica la renúncia a treballar perquè siguin com creiem, com esperem, com anhelem que han de ser.
Modest Prats, Sobre intel·lectuals, cultura i culturetes (Medinyà, 4 de maig de 1993), Mestratges de Modest Prats. Universitat de Girona, 2018.
Oci
Marc Vicens, 2018.
“El dimoni només és l’ociositat de Déu cada setè dia”
Friedrich Nietzsche, Ecce homo, traducció de J.M. Terricabras, Accent 2007.
Excels
Marc Vicens, 2018.
Al final, la poesia més excelsa no és la que s’escriu sinó la que es fa.
Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana, Quaderns Crema, 2018.
El cap
Marc Vicens, 2018.
Cada cop llencen més capacitat intel·lectual per la finestra (del seu cap) i alhora dins el seu cap la cosa es fa cada cop més i naturalment cada cop més amenaçadora i finalment ja no donen l’abast llençant la seva capacitat intel·lectual (del cap) i el cap ja no aguanta la capacitat intel·lectual que se’ls multiplica constantment dins el cap i està retinguda dins aquest cap seu i el cap explota.
Thomas Bernhard, El nebot de Wittgnstein, traducció de Raül Garrigasait. Editorial Flâneur, 2018.
Entusiasme
Michel tocant els ous a Valderrama. Marc Vicens, 2018.
I no el van entendre gaire, aquells tres pobres paios, l’entusiasme que provocaven. No sabien que els podien estimar tant. Fins i tot van tenir una mica de por… A vegades l’amor espanta.
Éric Vuillard, L’ordre del dia, traducció de Jordi Martín Lloret.
Retenir
Marc Vicens, 2018.
Es desesperante que cuanto más intenta uno retener unos rasgos y representárselos, más se esfuman y se confunden y huyen. Sucede hasta con los de los muertos queridos, a los que uno vio a diario durante años; sucede con los de los ausentes, que tienden a helarse en una expresión o mirada.
Javier Marías, Berta Isla, Alfaguara 2018.
Possibilitats
Marc Vicens, 2018.
La tertúlia té una certa, irrisòria, amenitat perquè sobre d’ella flota una atmosfera permanent de projectivisme i de possibilisme. Quan, superada la mitja hora de xafarderia vilatana, entra en el seu propi ambient, la conversa gira sobre el que s’hauria de fer: farem això, farem allò; s’hauria de fer això, s’hauria de fer allò; si féssim això, si féssim allò…
19 de març de 1918
Josep Pla, El quadern gris, http://www.elquaderngris.cat
Llums
Marc Vicens, 2018.
Massa llum enlluerna, no ens convé. Claredat, sí; focus de llum blanca, no. La llum excessiva ho xucla tot, igual que la foscor. Hi ha ben poca diferència entre el blanc i el negre.
Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana. Quaderns Crema, 2018.
Cendres
Marc Vicens, 2018.
“La cendra és la humilitat, la intranscendència i la irrellevància en ella mateixa, i el millor de tot és que creu fermament que no serveix per a res. Es pot ser més inconsistent, dèbil i anodí que la cendra?”.
W.G. Sebald, Le promeneur solitaire. En record de Robert Walser. Traducció d’Anna Soler Horta. Editorial Flâneur, 2017.
· M E N J A R · B L A N C · 