Digital

Fosca

Marc Vicens, 2019.

Miro les estrelles i em vaig adonant

que, per elles, me’n puc anar a pastar fang.

Però a la terra la indiferència no és molèstia:

qui hem de témer és a l’home o bé a la bèstia.

¿Com ens sentiríem si les estrelles cremessin

amb una passió que no corresponguéssim?

Si cap dels dos no pot estimar més,

deixeu-me ser el qui estima en excés.

Encara que em consideri un fan

d’uns estels que m’envien al botavant,

ara que els veig he de confessar

que avui no n’he trobat cap a faltar.

Si es fonguessin o morissin estrelles,

hauria d’aprendre a mirar un cel sense elles

i a adonarme’n de com és de sublim la fosca total,

encara que em calgués un temps addicional.

W. H. Auden, El qui estima en excés, poemes escollits, traducció de Marcel Riera. Edicions de 1984, 2018.

Anuncis

En John Clancy

Marc Vicens, 2018.

El fill d’en Clancy, en John, anava a l’últim curs de l’institut. Era capità de l’equip de bàsquet i un personatge apreciat per la direcció del centre on estudiava, i aquella primavera va presentar un treball que havia escrit sobre la democràcia en un concurs patrocinat per un industrial de Chicago. Hi havia milions de participants, però en John va guanyar la menció honorífica, que consistia en un viatge amb avió a Chicago i una setmana a la ciutat amb totes les despeses pagades. Com era lògic el noi estava d’allò més il·lusionat amb aquell premi, i la seva mare també, però qui semblava que l’hagués guanyat realment era en Clancy. Ho va explicar a tots els veïns de l’Edifici, i els va preguntar com era Chicago i si viatjar amb avió era segur.

John Cheever, En Clancy a la Torre de Babel, Contes, traducció de Jordi Martín Lloret, Editorial Proa, 2007.

Els Pastern

Marc Vicens, 2018.

El refugi antiaeri dels Pastern s’havia acabat de construir aquella primavera. A ells els hauria agradat mantenir-lo en secret; si més no disimular-ne l’existència; però els camions i els buldòzers que no paraven d’entrar i sortir pel seu camí de grava ja n’havien posat tothom al corrent. Havia costat trenta-dos mil dòlars, i tenia dos lavabos químics, un subministrament d’oxigen i una biblioteca, seleccionada per un profesor de la Universitat de Colúmbia, que consistia en llibres per estimular l’esperança, el bon humor i la calma.

John CheeverEl brigadier i la vídua del golf, Contes, traducció de Jordi Martín Lloret, Editorial Proa, 2007.

La Bertha

Marc Vicens, 2018.

La meva dona, la Bertha, ve dilluns. Arriba dilluns de la ciutat i dimarts se n’hi torna. La Bertha és una dona jove i atractiva amb un cos esplèndid. Té els ulls una mica massa junts, trobo, i a vegades és emprenyadora. Quan els nens eren petits tenia una manera emprenyadora d’imposar-los disciplina. “Si abans que compti fins a tres no us preneu l’esmorzar tan bo que us ha preparat la mare”, deia, “us torno a enviar al llit. Un. Dos. Tres…”

John CheeverLa quarta alarma, Contes, traducció de Jordi Martín Lloret, Editorial Proa, 2007.

Paul Hollis

Marc Vicens, 2018.

Aquest era el cas d’en Paul Hollis, que pujava al Nord-oriental gairebé cada nit de dijous o divendres de l’estiu. Era un home corpulent, que patia a tots els trens, però en aquell més que en cap altre. Per regla general, es quedava al vagó restaurant fins a les deu, bevent whisky escocès. El whisky acostumava a mantenir-lo adormit fins que arribaven a les tumultuoses esperes de Springfield, després de mitjanit.

John CheeverEl granger d’estiu, Contes, traducció de Jordi Martíon Lloret, Editorial Proa, 2007.