D’Angelo, Brown Sugar (1995).
Digital
Mut
En estos tiempos mudos y ciegos, los hombres dan una importancia exclusiva al éxito externo, se preocupan sólo de los bienes materiales y celebran como una gran proeza el progreso técnico que sólo sirve y sólo puede servir al cuerpo. Las fuerzas puramente espirituales son subestimadas en el mejor de los casos, o simplemente pasadas por alto.
Kandinsky, De lo espiritual en el arte, traducció de Genoveva Dieterich, Editorial Labor, 1992.
Natació
En una de sus novelas, Sienkiewicz compara la vida espiritual con la natación: el que no trabaja incansablemente y lucha sin cesar contra el naufragio acaba por hundirse sin remedio.
Kandinsky, De lo espiritual en el arte, Genoveva Dieterich, Editorial Labor, 1992.
Chartat
Toda obra de arte es hija de su tiempo, muchas veces es madre de nuestros sentimientos. De la misma forma, cada período de la cultura produce un arte propio que no se puede repetirse. El intento de revivir principios artísticos pasados puede producir, a lo sumo, obras de arte que son como un niño muerto antes nacer.
Kandinsky, De lo espiritual en el arte, Genoveva Dieterich, Editorial Labor, 1992.
Pinso
“Las vacas ahora comen pienso, pero siguen siendo vacas”.
Eduard Márquez, 1969, l’altra editorial, 2022.
Sed
Los Estanques y Anni B Sweet – HE BEBIDO TANTO que estoy MUERTO DE SED.
Segona
Per satisfer la necessitat imperiosa que alguns senten d’abandonar la ciutat de manera regular, es va crear, temps enrere, el concepte de “segona residència”. Se la denomina segona en relació a la primera, que és la residència en què vius de manera més o menys habitual, encara que a vegades hi arribis a deshora i begut.
Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.
Un bar al museu
El pitjor era que no hi hagués bar, un lloc de descans per recuperar forces o alcoholitzar-se definitivament abans d’enfrontar-se amb la resta del mausuleu. Què vaig haver dit! Part del públic present –fervorosos “maresistes” –es van sentir ultratjats. Les cares, vermelles d’ira, semblaven a punt d’esclatar. ¿Com gosava proposar que al sacrosant museu Marès hi hagués un bar? No em van llençar als lleons perquè els que hi havia eren de pedra i estaven plens de pols. Doncs al cap de pocs anys, un cop mort Marès, van posar un bar al museu.
Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.
Un home
I l’altra cosa important per mi, personalment, és que sento un que crida “Visca Catalunya!”. Vaig quedar glaçat de sentir-lo, i, a més, el vaig reconéixer. Era un home que tenia una papereria a la vora d’on vivia jo, al carrer Amigó, on anava jo sovint a comprar coses d’escriure, etcètera. I a aquell home se li va acudir cridar. Després vaig saber que, bueno, el van detenir. No el van linxar, perquè el podien haver linxat allà, eh?
Eduard Márquez, 1969, l’altra editorial, 2022.
· M E N J A R · B L A N C · 