“La tradició no és l’adoració de les cendres, és la pervivència del foc” (Mahler).
Àlex Susanna, Paisatge amb figures, Editorial Proa, 2019.
Cendres
Llapis color
FASE 2
Había únicamente que empezar a avanzar en las tinieblas, un poco a ciegas, y procurar hacer el bien.
Albert Camus, La peste, traducció de Rosa Chacel, Editorial Planeta DeAgostini, 2005.
Originals
¿Cómo es posible ser original? (…)
¿Existe una única definición de este concepto? ¿Es possible ser originales a la hora de pensar qué significa ser originales?
Una posible propuesta es la siguiente: ser original consiste en ser fiel a la tradición.
Valerio Rocco Lozano, La originalidad como fidelidad a la tra(d)ición. Diccionario de vidas ilustres Volumen I, A-C. Revista Matador.
Direcció única
La segona cosa aparentment meravellosa és que la televisió sembla una benedicció caiguda del cel per a una subespècie humana que gaudeix mirant els altres però no suporta que l’observin a ella. Perquè la pantalla del televisor només permet l’accés en una direcció. És una vàlvula antiretorn. Nosaltres els veiem a ells, ells no ens veuen a nosaltres. Ens podem relaxar, sabent que no som observats, i no apartar la mirada.
David Foster Wallace, E umibus pluram. La televisió i la narrativa nord-americana, He ballat (breument) la conga, Antologia d’articles. Selecció i traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
A mig fer
La millor metàfora que conec sobre el que és ser un escriptor de ficció apareix a Mao II, de Don DeLillo, quan diu que un llibre a mig escriure és una mena de nadó esgarrifosament deforme que segueix l’escriptor allà on va, sempre reptant darrere seu (és a dir, arrossegant-se pel terra dels restaurants on l’escriptor prova de menjar, etcètera), repugnat en els seus defectes, hidrocèfal, sense nas, amb uns braços com aletes de peix, incontinent, retardat, amb un regalim de líquid cerebroespinal que li surt per la boca quan miola i borbolla i crida l’escriptor perquè vol exactament el que la lletjor li garanteix que aconseguirà: l’atenció completa de l’escriptor.
David Foster Wallace, La gràcia que té, He ballat (breument) la conga, traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
Purgar
Hey!
No fer
A bord del Nadir, tal com es prediu sonorament a la climàcica pàgina 23 del prospecte, aconseguiré fer (sobre fons daurat): “…allò que fa molt, molt que no fa: absolutament res”.
Quant fa que no feu absolutament res?
David Foster Wallace, Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer. He ballat (breument) la conga. Antologia d’articles. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Edicions del Periscopi, 2019.
Pescant
Veure-la. Que et vegi. I llavors que majestuosament se’n vagi, amb un lleu cop de cua.
Jaume Subirana, Cafarnaüm, Edicions Bromera, 2017.
Intensitats
He après que hi ha intensitats de blau que van més enllà d’un blau “molt i molt intens”. He menjat més teca i més sofisticada que en tota la meva vida anterior, i l’he menjada en una setmana en què he après la diferència entre un vaixell que “fa capficalls” per culpa de la mala mar i un vaixell que “es balandreja” per culpa de la mala mar. He sentit un còmic professional dir al públic, sense ironia: “No, ara de debó”. He vist vestits pantaló de color fúcsia, jaquetes esportives d’un rosa menstrual, jerseis de xandall liles i granats i mocassins blancs sense mitjons.
David Foster Wallace, Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer. He ballat (breument) la conga. Antologia d’articles. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Edicions del Periscopi, 2019.
· M E N J A R · B L A N C · 