pinzell i tinta xinesa

Grrrr

Marc Vicens, 2019.

Escolta-la

Anuncis

Tenir fe i un pla

IMG_20181102_101319.jpg

Instal·lació de bosses pintades a mà a la biblioteca de la Universitat de Girona, Marc Vicens, 2018.

J.V. Foix, sempre tan exacte, en l’anotació del 22 de març de 1911, inclosa a la selecció Catalans de 1918 que es va publicar a l’Antologia Catalana, diu, com qui, sense saber-ho, pronostica el que serà l’estat anímic de molts de nosaltres:

Tot és bell, i la tristesa em colga. Em caldria estudiar més i llegir menys. (…) A l’hora de córrer, m’aturo en sec. (…) De tant voler ésser allò que endevinem, entre boires baixes, que som, ens venç, malgrat la joventut, el dubte i la desesperança. (…) Cal tenir fe, una fe i un pla; però ignorem on som i per què, d’on venim i on anem.

Francesc Parcerisas, Un estiu, Quaderns Crema, 2018.

 

L’enigma

IMG-20181104-WA0008

Poemes i dibuixos, dissabte a la llibreria Vitel·la de L’Escala. Francesc Ten i Marc Vicens.

 

L’enigma de Déu som nosaltres

 

Som el seu gran enigma.

Homes i dones

som l’enigma de Déu. Enigmem Déu.

L’enigmem. Per (a) nosaltres existeix?

Per (a) qui es va fer home?

I per què home i no dona?

Dona-déu, dona de déu, deessa.

De carn i os, pell i pits.

 

I fills.

 

Francesc Ten, L’hmi, Poesia al cànter, Llibres del Segle, 2018.

Posta de carn

IMG_20180905_080119

Platja de Sant Pere Pescador, Marc Vicens, 2018. 

–Mira!, aquí sota el pit esquerre, molt bé, és bonic com tot! Hi ha unes venetes que blavegen i que donen a la pell un to d’una delicadesa exquisida… I allà, on l’anca s’eixampla, aquest clotet on l’ombra esdevé daurada és un regal!… I allà, sota el modelat tan carnós del ventre, aquell tret pur dels engonals, a penes una punta de carmí dins l’or pàl·lid… A mi, el ventre sempre m’exalta. No en puc veure cap que no em vulgui menjar el món. És tan bonic de pintar, una veritable posta de carn!

Émile Zola, L’obra, traducció de Margarida Casacuberta, Editorial Proa, 2006.