pinzell i tinta xinesa

Fideus

fideus240

Marc Vicens, 2018.

SANUKI

Mai no s’eixuguen

les mànigues on ploro,

com roca oculta

en alta mar, negada

fins amb marea baixa.

 

Cent de cent, Hyakunin isshu traducció de Jordi Mas López

 

Anuncis

Posta de carn

IMG_20180905_080119

Platja de Sant Pere Pescador, Marc Vicens, 2018. 

–Mira!, aquí sota el pit esquerre, molt bé, és bonic com tot! Hi ha unes venetes que blavegen i que donen a la pell un to d’una delicadesa exquisida… I allà, on l’anca s’eixampla, aquest clotet on l’ombra esdevé daurada és un regal!… I allà, sota el modelat tan carnós del ventre, aquell tret pur dels engonals, a penes una punta de carmí dins l’or pàl·lid… A mi, el ventre sempre m’exalta. No en puc veure cap que no em vulgui menjar el món. És tan bonic de pintar, una veritable posta de carn!

Émile Zola, L’obra, traducció de Margarida Casacuberta, Editorial Proa, 2006.

 

 

Cara blanca

IMG_4443

Marc Vicens, 2010.

VUELTA DE PASEO

Asesinado por el cielo.

Entre las formas que van hacia la sierpe

y las formas que buscan el cristal,

dejaré crecer mis cabellos.

Con el árbol de muñones que no canta

y el niño con el blanco rostro de huevo.

Con los animalitos de cabeza rota

y el agua harapienta de los pies secos.

Con todo lo que tiene cansancio sordomudo

y mariposa ahogada en el tintero.

Tropezando con mi rostro distinto de cada día.

!Asesinado por el cielo!

 

Federico García Lorca, Poemas de la soledad en Columbia University, Poeta en Nueva York, Editorial Espasa Calpe, 2009.

Els proscrits

DISNEYWORLD

Marc Vicens, 2017.

La veritat era que l’altre el vam tenir sempre al davant sense veure’l, perquè les Fires han estat des dels seus orígens el regne dels proscrits. Era, de fet, l’única època de l’any en què se’ls permetia una visibilitat tan notòria: els firaires ambulants, les venedores de castanyes, els pillets, les endevinadores i mèdiums, els gitanos, els rodamóns, els músics de carrer, els engalipadors, els trileros, els mendicants, tots els fora de la llei erigits en mestres de ceremònies del gran circ que procurava als bons burgesos de províncies la il·lusió d’una vida joiosament circular.

Eva Vàzquez, La vida en cercles. Il·lustracions: Marc Vicens. “Anar a Fires. Mirades creuades (I)”. Edita: Ajuntament de Girona, Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, 2017.

 

Sense arestes

LATIGO PIQUERAS 21 21

Marc Vicens, 2017.

Les Fires són un territori sense arestes; tot és arrodonit, circular, tancat en si mateix. Hi és la vida sencera reunida en estat de màxima concentració. Els cavallets, sobretot, que n’és l’emblema típic, junt amb la roda –un cercle dibuixat a l’aire–, tenen la màgia d’una faula sobre el retrobament en què, igual que al Berlín de Walter Benjamin, l’infant es veu abocat a la perdició d’un bosc tropical amb goril·les, sirenes, porquets i sidecars una vegada i una altra, i salvat de nou, en cada volta, quan reapareix la mare en terra ferma, sempre al mateix lloc.

Eva Vàzquez, La vida en cercles. Il·lustracions: Marc Vicens. “Anar a Fires. Mirades creuades (I)”. Edita: Ajuntament de Girona, Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, 2017.