pinzell i tinta xinesa

L’ànima

Marc Vicens, 2019.

Quants anys té l’ànima de l’home? De la mateixa manera que té la virtut del camaleó de canviar de color a cada nova proximitat, de ser alegre amb els contents i trista amb els abatuts, així també canvia d’edat com d’humor.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2013.

Tenir fe i un pla

IMG_20181102_101319.jpg

Instal·lació de bosses pintades a mà a la biblioteca de la Universitat de Girona, Marc Vicens, 2018.

J.V. Foix, sempre tan exacte, en l’anotació del 22 de març de 1911, inclosa a la selecció Catalans de 1918 que es va publicar a l’Antologia Catalana, diu, com qui, sense saber-ho, pronostica el que serà l’estat anímic de molts de nosaltres:

Tot és bell, i la tristesa em colga. Em caldria estudiar més i llegir menys. (…) A l’hora de córrer, m’aturo en sec. (…) De tant voler ésser allò que endevinem, entre boires baixes, que som, ens venç, malgrat la joventut, el dubte i la desesperança. (…) Cal tenir fe, una fe i un pla; però ignorem on som i per què, d’on venim i on anem.

Francesc Parcerisas, Un estiu, Quaderns Crema, 2018.

 

L’enigma

IMG-20181104-WA0008

Poemes i dibuixos, dissabte a la llibreria Vitel·la de L’Escala. Francesc Ten i Marc Vicens.

 

L’enigma de Déu som nosaltres

 

Som el seu gran enigma.

Homes i dones

som l’enigma de Déu. Enigmem Déu.

L’enigmem. Per (a) nosaltres existeix?

Per (a) qui es va fer home?

I per què home i no dona?

Dona-déu, dona de déu, deessa.

De carn i os, pell i pits.

 

I fills.

 

Francesc Ten, L’hmi, Poesia al cànter, Llibres del Segle, 2018.