pinzell i tinta xinesa

Ja pararà

prova10

Marc Vicens, 2014.

MIG DEL SOL, MIG DE LA PLUJA – Una cosa que nosaltres no acabem de saber fer: aquest seure en una taula sols al davant d’un gran vas de cervesa i simplement deixar que passi l’estona amb la mirada estòlida, com buidada. I si ets al pati, a sota del ràfec, ni immutar-te quan comença a ploure, encara que siguem al juliol, encara que se’t mullin les puntes de les botes. Ja pararà. I tu i la teva pinta sereu aquí per veure-ho.

Jaume Subirana, Cafarnaüm, Editorial Bromera 2016.

Anuncis

Corrípies

LA VACA

Marc Vicens, 2017. Il·lustració per al llibre infantil “Els músics de Bremen”. Adaptació de Marta Mitjans. Editorial Un pas de llibre

Els seus ulls seguiren l’alta figura amb roba feta a casa, barba i bicicleta, una dona escoltant al seu costat. Vénen del vegetarià. Només herbadura i fruita. No mengeu bistec. Si ho feu, els ulls d’aquella vaca us perseguiran tota l’eternitat. Diuen que és més sa. Tot se’n va en aigua i vent. Ja ho vaig provar. Vas amb corrípies tot el dia. Dolent com una arengada de la costa. Somnis tota la nit. Per què en diuen bistec de nous, d’allò que em van donar? Nogatarians. Fruitarians. Per fer-te la il·lusió que menges tall de culata. Absurd. I salat. Cuinen amb soda. Et tenen tota la nit al costat de l’aixeta.

James Joyce, Ulisses, capítol II. Traducció de Joaquim Mallafrè. Edicions Proa, 2013.

Pescador

capellans i tomàquets

Capellans i tomates. Cortines gastronòmiques. Il·lustracions de la cuina dels germans Torres. Restaurant Doscielos. Barcelona. Marc Vicens, 2015.

C O S E S   Q U E   U N   P E S C A D O R   S A P

Que els nusos no es desfan estirant més.

*

Que el riu canvia no només d’un dia a l’altre, sinó d’una hora a l’altra.

*

Que caure a l’aigua és un inconvenient: el problema és sortir-ne.

*

Que hi ha dies que no.

 

Jaume SubiranaCafarnaüm, Edicions Bromera, 2016.

Transparent

IMG_2232

Paper de paret. Marc Vicens, 2017.

¿I si el nostre cos fos transparent com les tapes de les rentadores? Quin prodigi seria mirar-nos. Els corredors correrien fins i tot més de pressa en veure el bombament de la sang. Els enamorats s’estimarien més. Verge santa! Mira com surt el semen.

Lucia Berlin, Manual per a dones de fer feines, traducció d’Albert Torrescasana. L’altra editorial, 2016.

Futbol

IMG_4700

Marc Vicens, 2017.

En aquest partits de festa major, solen jugar els equips indígenes contra els dels pobles del veïnat: la passió que s’imflama en aquests camps d’esport rudimentaris és de les més meridionals i aferrissades que un es pugui imaginar. Molts d’aquests partits  no es poden acabar, i, si fineixen, ho fan com el famós rosari de l’aurora. El futbol no sols apassiona els joves; les noies dels pobles també hi prenen un interés màxim. Del futbol surten tota mena de drames del sentiment, tragèdies i comèdies de l’amor.

[26-VIII-1923]

Josep M. de Sagarra, La follia de la pilota, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

 

Badoc

9

Marc Vicens, 2010.

De badoqueig n’hi haurà mentre el món sigui món. La gent va on va la gent. En mig dels altres, hom viu una mica de llur vida, hom surt de la limitació patètica de la seva individualitat. La gent que badoqueja s’oblida del piset, de l’oficina, de l’obrador, dels problemes de família, de la mecanització dels treballs.

Josep Carner, La Veu de Catalunya (10-05-1923).

Tancar la boca

IMG_4757

Marc Vicens, 2017.

 

Haurem d’aprendre a callar? En la mesura que més que no pas parlar és el silenci que obliga a un diàleg absolut, en la mesura que cada cosa expressa davant el seu propi silenci etern, davant del seu inefable i definitiu silenci. Potser cal simplement callar, no parlar tant i tan debades. Potser cal que els humans callin més, com callen els no-humans. Potser és això el que cal: aprendre a callar més.

Perejaume, L’obra i la por, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2007.