punta fina

Tweet

lindo gatito023

Marc Vicens, 2017.

“Creo que he visto un lindo gatito”

 

Piolín, personatge creat per Bob Clampett per la serie de dibuixos animats Looney Tunes de la productora Warner Bros.

 

Anuncis

Dades

messi018

Marc Vicens, 2017.

Hay veces, durante las retransmisiones televisivas, en las que no tengo mucho más para decir, y afirmar datos como que “es el décimo tercer hat trick”… ¡qué me importa! Por eso el gran desafío, ese que conversábamos anteriormente, es pasar del conocimiento a la comprensión. Cuando uno se la pasa tirando datos que no aportan gran cosa es como que estás tratando de tapar tu falta de conocimiento. Hay que saber explicar lo que se ve y por eso Latorre saca una gran ventaja, porque explica y analiza, y en el caso de Messi, para volver a tu pregunta, es mucho más rico entenderlo en la totalidad del juego que en los fríos números.

Juan Pablo Varsky, periodista esportiu argentí, entrevistat a la revista The Tactical Room.

Principis i finals

principis015

Marc Vicens, 2017.

El que en diem principi és tot sovint el final

I arribar al final és començar.

La fi és d’on partim. I cada frase

I oració correcta (on cada mot és a casa,

Ocupant el seu lloc per tal d’aguantar els altres,

Ni desfiat ni ostentós,

Un fàcil comerç de vell i el nou,

El mot corrent exacte sense vulgaritat,

El mot formal precís però no pedant,

Tot el conjunt ballant alhora)

Cada oració i cada frase és un final i un principi,

Cada poema un epitafi. I qualsevol acció

És un pas cap al piló, cap al foc, al fons de la gola del mar

O la pedra il·legible: i és aquí d’on arrencàrem.

Morim amb els agonitzants:

Mireu com se’n van, i marxem amb ells.

 

T.S. Eliot, Little gidding, Quatre quartets, traducció de Àlex Susanna, Editorial Laertes, 1984.

Començament

CAP FUSTA

Marc Vicens, 2017. Dibuix a partir d’una peça de Gerard Mas (Nano) dins l’exposició Iconoplàstia. Del 16 de juliol al 15 d’octubre de 2017. Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Al meu començ hi ha el meu final. En successió

S’alcen i cauen les cases, s’esfondren, s’estenen,

Són traslladades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu

lloc

Hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.

Vells carreus pel nou edifici, vell fustam pels nous focs,

Vells focs per les cendres, i cendres pel terrer

Que ja és carn, pelatge i fems,

Os d’home i de bèstia, espiga i fulla.

Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir

I un temps per viure i engendrar

I un temps perquè el vent esbocini el vidre balder

I sacsegi l’enfustat on saltirona la rata de camp

I sacsegi l’espellifat tapís teixit amb silenciosa divisa.

 

T.S. Eliot, East Coker (fragment), Quatre quartets, traducció d’Àlex Susanna, Editorial Laertes, 1984.

Escorxar

2conill009

Marc Vicens, 2017.

La Mila no es pogué estar d’aturar-se una mica per a contemplar aquell escorxament implacable: mai havia vist llestesa de mans com la d’aquell home. D’un sol cop de ganivet tallava en rodó la pell a ran de canyelles, deixava les potes calçades amb son peüc pelfut, s’entravessava el ganivet a la boca, i estirassant amb les dues mans la sotaneta grisa, folrada d’una pel·lícula lluent i fina com un tel de ceba, l’arremangava ràpidament cuixes avall, deixant en descobert els nervis i muscles. De tant en tant la pell s’encallava en una ferida, es feia un esquinç, queia un grumoll de sang presa; el ganivet donava una llepadeta i la pell tornava a seguir.

Víctor Català, Solitud, Grup Edicions 62, 2009.

L’espera

peto121B.jpg

Marc Vicens, 2017.

Vaig dir a la meva ànima, calma’t, i espera sense esperança

Car fóra esperança de quelcom indegut; espera sense amor

Car fóra amor de quelcom indegut; i amb tot, hi ha fe

Però tant la fe com l’amor i l’esperança rauen tots en l’espera.

Espera sense pensar, ja que no estàs preparat per fer-ho:

Així la fosca serà llum i la immobilitat dansa.

 

T.S. Eliot, East Coker (fragment), Quatre Quartets, traducció de Àlex Susanna. Editorial Laertes, 1984.