punta fina

Reproduccions

monalisa064

Marc Vicens, 2017.

En otro tiempo la unicidad de todo cuadro formaba parte de la unicidad del lugar en que residia. A veces la pintura era transportable. Pero nunca se la podía ver en dos lugares al mismo tiempo. La cámara, al reproducir una pintura, destruye la unicidad de su imagen. Y su significación se mutiplica y se fragmenta en numerosas significaciones.

John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2002.

Moral

dona mirall061

Marc Vicens, 2017.

Tú pintas una mujer desnuda porque disfrutas mirándola. Si luego le pones un espejo en la mano y titulas el cuadro Vanidad, condenas moralmente a la mujer cuya desnudez has representado para tu propio placer.

John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2000.

Fils

aranyes057

Marc Vicens, 2017.

En la naturalesa, tot està aguantat per un fil o dos fils o tres fils i no se sap mai si plourà o no plourà, si bufarà el vent del sud o tramuntana, si farà calor o fred, si es produirà una collita bona o pèssima.

Josep Pla, Notes del capvesprol, Obra complerta, volum XXXV. Edicions Destino,1979.

 

Mites

mites056

Marc Vicens, 2017

Però, llavors, en què quedem també, amics racionalistes? Necessitem o necessitem mites? Ens convenen les vostres contínues desmitificacions, o és també útil que, en un moment donat, es pugui mobilitzar la societat, gràcies a la influència arravatant que pot tenir la “follia” llegendària de certs “models”?

Antoni TàpiesEn blanc i negre. Assaigs. Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2008.

 

Picar portes

picaportes25jpg

Marc Vicens, 2017.

 

Un quadre no és res. És una porta que condueix a una altra porta. L’art, per excel·lent que sigui, serà sempre una manifestació més del maya, de l’engany que és tot. I la veritat que busquem no la trobarem pas mai en un quadre sinó que només apareixerà després de l’última porta que sàpiga franquejar el contemplador amb el seu propi esforç.

Antoni Tàpies, En blanc i negre. Assaigs. Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2008.

Cendra

carnavalqueen.jpg

Marc Vicens, 2017.

 

D  I M E C R E S   D E   C E N D R A

A l’oreig d’un fi comprendre

és el seny asserenat;

el desig es torna cendra,

l’amargor, benignitat.

Qui la cendra volgué prendre

i el seu cap sentí marcat,

trobarà com ella engendra

pensaments d’eternitat.

¡Oh pinçada humil i tendra,

cendra del Dimecres Cendra,

cendra de la pietat,

cendra pàll·lida i divina,

llavor santa que germina

en el seny humilitat!

 

Josep Carner, Dimecres de cendra, Verb, Obres completes, Editorial Selecta, 1968.

Aures

aura

Marc Vicens, 2017.

Perquè l’aura està lligada al seu ací i al seu ara. Una còpia d’ella no es troba. L’aura que envolta Macbeth en escena no es pot desfer de la que per al públic vivent envolta l’actor que l’interpreta. Allò que té de peculiar el filmar en un estudi cinematogràfic consisteix a posar l’aparell en lloc del públic. Així l’aura que envolta l’intèrpret ha d’abolir-se -i amb ella així mateix la del personatge interpretat.

Walter BenjaminArt i literatura, traducció d’Antoni Pous, Edipoies i Eumo Editorial, 1984.

Cinema

ball-1043

Marc Vicens, 2017.

 

“L’actor de cinema”, escriu Pirandello, “se sent com en exili. Exiliat no tan solament de l’escena, sinó quasi d’ell mateix. Perquè la seva acció, l’acció viva del seu cos viu, allí, en el llençol del cinema, quasi s’ha esvaït: hi ha sols la seva imatge, en un punt, en un gest, en una expressió que vibra i desapareix”. (…)

La màquina, davant el públic, representarà la seva ombra; i ell s’ha de contentar d’una representació davant ella.

Walter Benjamin, Art i literatura, traducció d’Antoni Pous, Edipoies i Eumo Editorial, 1984.