punta fina

Avorriment

Marc Vicens, 2019.

Qué horror. ¿Acaso ya no sé estar conmigo mismo? En el colegio me decían que, según Erasmo, quien conoce el arte de estar consigo mismo nunca se aburre.

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Penguim Random House, Grupo Editorial, 2015.

Anuncis

Poema

Marc Vicens, 2019.

Un jove enrojolat sortí per una escletxa de les bardisses i darrera d’ell sortí una noia amb margarides silvestres capcinejant a la mà. El jove es llevà la gorra precipitadament; la noia precipitadament abaixà el cap i amb parsimoniosa cura desprengué de la faldilla clara el branquilló enganxat.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2013.

Mosques

Marc Vicens, 2019.

(…)

Tòpics d’autoajuda.

Ja li he dit que el més eficient no necessàriament ha de ser complicat. Si els polítics ho entenguessin, gestionarien millor.

Per exemple.

Milers d’homes no encertaven quan feien servir els urinaris a l’aeroport d’Amsterdam. Els seus errors sumats costaven una fortuna en neteja a l’Estat. Els psicòlegs van trobar la solució…

…?

Dibuixar una mosca per fer-li diana.

Facundo Manes, entrevista a La contra de La Vanguardia, 4-2-2019.