Sin categoría

Pòsit

nescafe

Marc Vicens, 2017

Una temporada, als inicis de tot, vam tenir la dèria de preparar-nos cafès amb nescafè. Una mica de nescafè i molt poca aigua o llet, ben barrejat, com una pasteta, un fangueig, ho recordeu? Això era un pòsit per fer un cafè o un cafè amb llet amb crema, escuma, boníssim. Primers tastos cafeters. Tot acaba malament (o si més no, estranyament), el pòsit que portem al damunt, el passat, la fesomia d’ànimes properes (que estic dient) és el que ens podria salvar del desastre final, i encara.

 

Francesc Ten, Xamfrà Kon Tiki, El cep i la nansa Edicions.

Anuncis

Carxofes

carxofes

Marc Vicens, 2017.

Les primeres carxofes d’aquest any són llargues i primes i, cosa sorprenent, perquè fins ara ha fet calor, tendres. Rodones del cul i afuades de la punta, semblen aquelles pomes d’abans que es deien del ciri. Arrenques quatre fulletes –clec, clec, clec– i a sota surt un centre blanc. Com que són les primeres, la flor està poc feta, no tenen aquella borra empipadora: passant-hi la punta de ganivet, la treus de seguida. (…). El tronc és tou i quan el peles, si no vas en compte, se’t queda a les mans. Les carxofes són més bones si el cor va seguit d’un dit de tronc pelat. El tronc d’aquestes primeres carxofes amarga una mica i fa pensar en l’aperitiu Fernet Branca.

Julià Guillamon, La truita de carxofes. La Vanguardia, 9-11-2017.

Elasticitat

bufa008

Marc Vicens, 2017. Dibuix a partir d’una peça de Gerard Mas (Dama del xiclet) dins l’exposició Iconoplàstia. Del 16 de juliol al 15 d’octubre de 2017. Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

INTEGRACIÓ – Som un país tan integrador que hi ha molta gent que no s’hi integra i no passa res. La qüestió ara és l’elasticitat i el preu (és a dir, al capdavall, la sostenibilitat) d’aquest fet.

Jaume Subirana, Cafarnaüm, Editorial Bromera 2016.

Pensar

roses2

Marc Vicens, 2017.

Un pètal de rosa, una fita indicadora dels quilòmetres, a la mà humana, tenen tanta importància com l’amor, el desig o les lleis de la gravitació. Pensar ja no és unificar, fer familiar l’aparença rera l’aspecte d’un gran principi; pensar és tornar a aprendre de veure-hi, a estar atent, és dirigir la pròpia consciència, fer de cada idea i de cada imatge, a la manera de Proust, una cosa privilegiada.

Albert Camus, El mite de Sísif. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987.

Redéu

REDEU2

Marc Vicens, 2017.

Ja sabem l’alternativa: o bé nosaltres no som lliures i Déu, totpoderós, és responsable del mal, o bé nosaltres som lliures i responsables i Déu no és totpoderós.

Albert Camus, El mite de Sísif. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987.

Cloves

musclos119 B

Marc Vicens, 2017.

Escolta cançons fàcils i les torna a escoltar, fulleja llibres de fotos en blanc i negre, passa els dits per la fusta de la taula, seu a mirar l’avenç de l’ombra a la paret del menjador, navega sense rumb. Tot pesa, avui, i és alhora insubstancial com un petó a la memòria, com les cloves al plat buit.

Jaume Subirana, Cafarnaüm, Edicions Bromera, 2016.