Sin categoría

Urgències

click 073

Marc Vicens, 2017.

A urgències rebem tants pacients que no tan sols no són casos urgents, sinó que no els passa absolutament res. Arriba un moment en què sospires per una bona punyalada o per una ferida de bala. Tant de dia com de nit, hi ha persones que vénen perquè han perdut la gana, perquè són irregulars a l’hora d’anar de ventre, perque tenen torticoli o perquè fan el pipí vermell o verd (la qual cosa significa que han menjat remolatxa o espinacs per dinar).

Lucia BerlinManual per a dones de fer feines, traducció d’Albert Torrescasana. L’altra editorial, 2016.

Els poetes

Els poetes, per exemple, han trobat des de fa molts anys les fórmules de dir l’amor poèticament, les imatges que escauen a les relacions sexuals i a tota l’odissea del cor de l’home. Això fa que la poesia encara interessi a molta gent.

[29-VI-1924]

Josep M. de Sagarra, Ciència i poesia, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

 

globus070

Marc Vicens, 2017.

Des del cim d’un gra d’arròs

gra-darros2

Marc Vicens, 2017.

EN HAVENT PUJAT A UNA TERRASSA

(de Po Txiu-I)

Pujant el cim, com s’encongeix tot el que l’home ha agabellat!

Vana és la carn, vista de lluny, vana la carn i el que desitja.

Em giro, baixo ben cuitós; sóc a la cort, sóc al mercat,

sol gra d’arròs estimbadís al capdavall de la gran sitja.

 

Josep CarnerLluna i llanterna, Obres completes, Editorial Selecta, 1968.

Divagar

noianial049

Marc Vicens, 2017.

Pues ¿qué pasaba entonces con las divagaciones? Yo sabía, o mejor dicho intuía, que había novelas muy buenas que resultaban muy brillantes precisamente por las digresiones que incluían. Ademàs, yo me decía que un libro era como una conversación. ¿Tenía que sostener una conversación durante horas el mismo tema, la misma forma o la misma intención?

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2003.

Nius

nius027

Nius. Marc Vicens, 2017.

Nadie nos pide que vivamos la vida en rosa, pero tampoco la desesperación en negro. Como dice el proverbio chino, ningún hombre puede impedir que el pájaro oscuro de la tristeza vuele sobre su cabeza, pero lo que sí puede impedir es que anide en su cabellera.

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2015.

Fred

fred026

Gorros i bufandes. Marc Vicens, 2017.

On és? Fa molt fred.

Diríeu que glaça.

Una dona passa

per un caminet.

Una recolzada

l’engoleix, enllà.

Qui sap si és finada?

Mai més tornarà.

La neu ja no es fon,

la penya es fa musca

i l’última busca

ja no és en el món.

En el rec contort

és tota aturada

l’aigua envidriada

com un ull de mort.

Els camps són tránsits.

Diu l’arbre en la via:

–Mireu ma agonia!–

I eixampla sos dits.

 

Josep Carner, Les estampes, El cor quiet, Edicions 62, 1984.

El sol es pon

image

Truita de riu. Marc Vicens, 2017.

Puesta de sol

Como una trucha
nuestra montaña retoza
al sol poniente

al secarse la luz
la trucha muere
con la boca abierta

la noche
con sus alas de abeto
entrega la montaña

a los muertos

John Berger (Puerca tierra, traducció de Pilar Vázquez, Alfaguara 2006)