Sin categoría

Així vivien, ells

Marc Vicens, 2019.

Així vivien, ells i els seus amics, en els seus pisets atapeïts i simpàtics, amb les seves passejades i les seves pel·lícules, els grans menjars fraternals, els projectes meravellosos. No eren infeliços. Alguns goigs de viure, furtius, evanescents, els il·luminaven els dies. Alguns vespres, havent sopat, els costava aixecar-se de la taula; s’acabaven una ampolla de vi, picaven unes nous, encenien unes cigarretes. Algunes nits no aconseguien adormir-se i, mig asseguts, arrapapats als coixins, amb un cendrer entremig, parlaven fins a la matinada. Alguns dies passejaven, tot xerrant, durant hores senceres. Tot somrient, es miraven al vidres dels aparadors. Els semblava que tot era perfecte; caminaven lliurement, els seus moviments eren deseixits, semblava que el temps ja no els atenyés. En tenien prou amb ser allà, al carrer, un dia de fred sec, de vent fort, càlidament vestits, cap al tard, dirigint-se, sense pressa però amb bon pas, a una casa amiga, perquè el més mínim gest –encendre una cigarreta, comprar una paperina de castanyes calentes, obrir-se pas entre la gentada a la sortida d’una estació– els aparagués com l’expressió clara, immediata d’una inesgotable felicitat.

Georges Perec, Les coses, traducció de Pascale Bardoulaud i Ramon Lladó, Edicions de la Magrana / Edicions 62, 1988.

Anuncis

Cautxú

olives negres258b

Marc Vicens, 2018.

Trobo que ara moltes de les olives més populars (sobretot les que en diuen “sevillanes”) són ben fades, no tenen gust de res, i si, a més a més, són negres, semblen fetes de restes de pneumàtics de cautxú reblanits.

Francesc Parcerisas, Un estiu. Quaderns Crema, 2018.

Desiguals

GUERRA

Marc Vicens, 2018.

Y bien advierto que, considerándome solo y aislado en el mundo, hubiera sido yo mucho más perfecto de lo que soy si Dios me hubiera creado incapaz de equivocarme; pero no por eso puedo negar que, en el universo, es más perfección, en cierto modo, el que algunas partes no carezcan de defecto y otras sí, que si fuesen todas iguales.

 

Rene Descartes, Discurso del metodo, traducció de Manuel García Morente, Editorial Espasa-Calpe, 1988.

Naturalisme

tom-sawyer

Tom Sawyer. Marc Vicens, 2018.

Aleshores se’ls van presentar altres records que els feien bategar els cors amb força: les belles diades a l’aire lliure i a ple sol que hi havien viscut, fora del col·legi. Des de petits, a partir de sisè, els tres inseparables s’havien afeccionat a les llargues passejades. Aprofitaven qualsevol ocasió, se n’anaven a fer quilòmetres, s’hi atrevien més a mesura que s’anaven fent grans, fins a recòrrer tota la contrada amb viatges que tot sovint duraven uns quants dies. I dormien a l’atzar pel camí, en un forat d’una roca, damunt l’era encara calenta, on la palla del blat batut els proporcionava un jaç tou en qualsevol cabana abandonada, l’enrajolat de la qual cobrien d’un llit de farigola i espígol. Era fugir del món, una absorció instintiva en el si de la natura, l’adoració irracional d’una criatura pels arbres, les aigües, les muntanyes, per aquella joia sense límits d’estar sols i lliures.

Émile Zola, L’obra, traducció de Margarida Casacuberta, Editorial Proa, 2006.

Donar-se

donacio198

Marc Vicens, 2018.

No trobar la donació pura o l’agraïment pur no demostra res. Paradoxalment, portar una cosa a l’extrem pot significar la seva desaparició o, fins i tot, l’aparició del contrari. La donació absoluta, sense un mínim de posició, duria a la pròpia nihilització, per esgotament.

Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana, Quaderns Crema, 2018.

Ordre

coses193

Marc Vicens, 2018.

El tercero, conducir ordenadamente mis pensamientos, empezando por los objetos más simples y más fáciles de conocer, para ir ascendiendo poco a poco, gradualmente, hasta el conocimiento de los más compuestos, e incluso suponiendo un orden entre los que no se preceden naturalmente.

Rene Descartes, Discurso del metodo, traducció de Manuel García Morente, Editorial Espasa-Calpe, 1988.