Sin categoría

Diàleg

Marc Vicens, 2018.

– Metafísico estáis.

– Es que no como.

Miguel de Cervantes, Diálogo entre Babieca y Rocinante, Don Quijote de la Mancha.



Anuncis

Espines

Marc Vicens, 2018

 

No havent guanyat, no hi has perdut. I no perdre és alguna altra mena de triomf: tornassolat, llisquent, amb espina.

Jaume Subirana, Cafarnaüm, Edicions Bromera, 2016.

Cautxú

olives negres258b

Marc Vicens, 2018.

Trobo que ara moltes de les olives més populars (sobretot les que en diuen “sevillanes”) són ben fades, no tenen gust de res, i si, a més a més, són negres, semblen fetes de restes de pneumàtics de cautxú reblanits.

Francesc Parcerisas, Un estiu. Quaderns Crema, 2018.

Desiguals

GUERRA

Marc Vicens, 2018.

Y bien advierto que, considerándome solo y aislado en el mundo, hubiera sido yo mucho más perfecto de lo que soy si Dios me hubiera creado incapaz de equivocarme; pero no por eso puedo negar que, en el universo, es más perfección, en cierto modo, el que algunas partes no carezcan de defecto y otras sí, que si fuesen todas iguales.

 

Rene Descartes, Discurso del metodo, traducció de Manuel García Morente, Editorial Espasa-Calpe, 1988.

Naturalisme

tom-sawyer

Tom Sawyer. Marc Vicens, 2018.

Aleshores se’ls van presentar altres records que els feien bategar els cors amb força: les belles diades a l’aire lliure i a ple sol que hi havien viscut, fora del col·legi. Des de petits, a partir de sisè, els tres inseparables s’havien afeccionat a les llargues passejades. Aprofitaven qualsevol ocasió, se n’anaven a fer quilòmetres, s’hi atrevien més a mesura que s’anaven fent grans, fins a recòrrer tota la contrada amb viatges que tot sovint duraven uns quants dies. I dormien a l’atzar pel camí, en un forat d’una roca, damunt l’era encara calenta, on la palla del blat batut els proporcionava un jaç tou en qualsevol cabana abandonada, l’enrajolat de la qual cobrien d’un llit de farigola i espígol. Era fugir del món, una absorció instintiva en el si de la natura, l’adoració irracional d’una criatura pels arbres, les aigües, les muntanyes, per aquella joia sense límits d’estar sols i lliures.

Émile Zola, L’obra, traducció de Margarida Casacuberta, Editorial Proa, 2006.

Donar-se

donacio198

Marc Vicens, 2018.

No trobar la donació pura o l’agraïment pur no demostra res. Paradoxalment, portar una cosa a l’extrem pot significar la seva desaparició o, fins i tot, l’aparició del contrari. La donació absoluta, sense un mínim de posició, duria a la pròpia nihilització, per esgotament.

Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana, Quaderns Crema, 2018.

Ordre

coses193

Marc Vicens, 2018.

El tercero, conducir ordenadamente mis pensamientos, empezando por los objetos más simples y más fáciles de conocer, para ir ascendiendo poco a poco, gradualmente, hasta el conocimiento de los más compuestos, e incluso suponiendo un orden entre los que no se preceden naturalmente.

Rene Descartes, Discurso del metodo, traducció de Manuel García Morente, Editorial Espasa-Calpe, 1988.

 

Costums

barrets188 b

Marc Vicens, 2018.

 

Pues es casi lo mismo conversar con gentes de otros siglos que viajar. Bueno es saber algo de las costumbres de otros pueblos para juzgar las del propio con mejor acierto, y no creer que todo lo que sea contrario a nuestras modas es ridículo y opuesto a la razón, como suelen hacer los que no han visto nada.

Rene Descartes, Discurso del metodo, traducció de Manuel García Morente, Editorial Espasa Calpe, 1988.