Sin categoría

Primera paraula

En cinc minuts o deu m’hauria desempallegat de mi mateix, envoltat per la sana atmosfera de la conversa social, de la confiança concedida de bon grat i fins i tot complaguda; però aquesta senzilla paraula, aquesta primera passa en la conversa, no la trobava.

Stefan ZweigNit fantàstica, traducció de Carme Gala, Quaderns Crema, 1998.

Frontera

Marc Vicens, 2021.

–¿Veus aquell pi?

No hi havia res més que aturés la vista en aquell lloc, o sigui que vaig cridar:

–¡És clar que el veig!

–¡Allà comença Suècia! –va exclamar, assenyalant el pi com si fos difícil de veure.

Per Petterson, Sortir a robar cavalls, traduït per Carolina Moreno, Club Editor, 2019.

Ossos

Marc Vicens, 2020.

–Una vegada em va parlar dels óssos polars. De la vida tan solitària que fan. Es veu que només s’acoblen un cop l’any. Només un cop. Al seu món no existeix una relació duradora entre un mascle i una femella. Un ós polar mascle i un ós polar femella es troben per casualitat en una planúria gelada, i llavors s’aparellen. No s’hi estan gaire estona. I quan acaben, el mascle fuig corrent de la femella, com si estigués espantat. S’allunya del lloc on s’han acoblat. Sense girar-se a mirar enrere, literalment. I es passa la resta de l’any vivint en una solitud profunda. No es comunica de cap manera. No té contacte amb ningú. Aquesta és la història dels óssos polars.

Haruki MurakamiDesprés del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.