El procés

treuresamarreta

Marc Vicens, 2017.

Una mañana, K. se sintió mucho más fresco y con más resistencia que de costumbre. Apenas pensaba en el tribunal, pero cuando éste le venía a la memoria le parecía que toda aquella enorme organización, completamente impenetrable, podía ser agarrada por sorpresa, sirviéndose de algún punto oculto, al que se podía llegar andando a tientas, y podía ser destruida y erradicada.

Franz Kafka, El proceso. Traducció de Feliu Formosa, Editorial Planeta Agostini, 2013.

Anuncis

Escorxar

2conill009

Marc Vicens, 2017.

La Mila no es pogué estar d’aturar-se una mica per a contemplar aquell escorxament implacable: mai havia vist llestesa de mans com la d’aquell home. D’un sol cop de ganivet tallava en rodó la pell a ran de canyelles, deixava les potes calçades amb son peüc pelfut, s’entravessava el ganivet a la boca, i estirassant amb les dues mans la sotaneta grisa, folrada d’una pel·lícula lluent i fina com un tel de ceba, l’arremangava ràpidament cuixes avall, deixant en descobert els nervis i muscles. De tant en tant la pell s’encallava en una ferida, es feia un esquinç, queia un grumoll de sang presa; el ganivet donava una llepadeta i la pell tornava a seguir.

Víctor Català, Solitud, Grup Edicions 62, 2009.

Elasticitat

bufa008

Marc Vicens, 2017. Dibuix a partir d’una peça de Gerard Mas (Dama del xiclet) dins l’exposició Iconoplàstia. Del 16 de juliol al 15 d’octubre de 2017. Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

INTEGRACIÓ – Som un país tan integrador que hi ha molta gent que no s’hi integra i no passa res. La qüestió ara és l’elasticitat i el preu (és a dir, al capdavall, la sostenibilitat) d’aquest fet.

Jaume Subirana, Cafarnaüm, Editorial Bromera 2016.

Pensar

roses2

Marc Vicens, 2017.

Un pètal de rosa, una fita indicadora dels quilòmetres, a la mà humana, tenen tanta importància com l’amor, el desig o les lleis de la gravitació. Pensar ja no és unificar, fer familiar l’aparença rera l’aspecte d’un gran principi; pensar és tornar a aprendre de veure-hi, a estar atent, és dirigir la pròpia consciència, fer de cada idea i de cada imatge, a la manera de Proust, una cosa privilegiada.

Albert Camus, El mite de Sísif. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987.

Redéu

REDEU2

Marc Vicens, 2017.

Ja sabem l’alternativa: o bé nosaltres no som lliures i Déu, totpoderós, és responsable del mal, o bé nosaltres som lliures i responsables i Déu no és totpoderós.

Albert Camus, El mite de Sísif. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987.

Per què?

badalls

Marc Vicens, 2017.

Ve un moment que les decoracions s’ensorren. Llevar-se, agafar el tramvia, quatre hores d’oficina o de fàbrica, dinar, altre cop el tramvia, quatre hores més de feina, sopar, dormir… i això dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte, amb el mateix ritme, és un camí que és còmode de fer la majoria de vegades. Fins que un dia surt un “per què?”.

Albert Camus, El mite de Sísif, traducció de Bonaventura Vallespinosa, Edicions del Centre de Lectura, Reus 1987.

Absurd

Marc Vicens, 2017.

Totes les grans accions i tots els grans pensaments tenen un començament irrisori. Sovint, les grans obres neixen en trencar una cantonada o en el moment de posar-se a dinar. Igual passa amb l’absurditat. I el món absurd, més que no pas cap més cosa, treu la pròpia noblesa d’aquesta naixença miserable.

Albert Camus, El mite de Sísif, traducció de Bonaventura Vallespinosa, Edicions del Centre de Lectura, Reus 1987.