Misteris

misteris107b

Marc Vicens, 2017.

El Cro-Magnon vivía en el miedo y el asombro constante de una cultura de Llegada que se enfrentaba a muchos misterios. Nosotros vivimos en un cultura de Partida y Progreso que por el momento ha durado dos o tres siglos. En lugar de enfrentarse a los misterios, la cultura de hoy persiste en evadirlos.

John Berger, Sobre el dibujo. Editorial Gustavo Gili, 2011.

Corrípies

LA VACA

Marc Vicens, 2017. Il·lustració per al llibre infantil “Els músics de Bremen”. Adaptació de Marta Mitjans. Editorial Un pas de llibre

Els seus ulls seguiren l’alta figura amb roba feta a casa, barba i bicicleta, una dona escoltant al seu costat. Vénen del vegetarià. Només herbadura i fruita. No mengeu bistec. Si ho feu, els ulls d’aquella vaca us perseguiran tota l’eternitat. Diuen que és més sa. Tot se’n va en aigua i vent. Ja ho vaig provar. Vas amb corrípies tot el dia. Dolent com una arengada de la costa. Somnis tota la nit. Per què en diuen bistec de nous, d’allò que em van donar? Nogatarians. Fruitarians. Per fer-te la il·lusió que menges tall de culata. Absurd. I salat. Cuinen amb soda. Et tenen tota la nit al costat de l’aixeta.

James Joyce, Ulisses, capítol II. Traducció de Joaquim Mallafrè. Edicions Proa, 2013.

Romanticisme

secret104>B

Marc Vicens, 2017.

He aprendido a amar el secreto. Parece ser la única cosa que puede hacernos la vida moderna, misteriosa o maravillosa. La cosa más vulgar nos parece deliciosa si alguien nos la oculta. Cuando salgo de esta ciudad no digo a nadie adónde voy. Si lo hiciera, perdería todo mi placer. Es una costumbre tonta, lo confieso; pero en cierto modo parece aportar romanticismo a la vida de uno.

Oscar Wilde, El retrato de Dorian Gray, traducció de Julio Gómez de la Serna, Editorial Planeta, 2003.

Lectures

WC102bx

Marc Vicens, 2017.

 

Pausadament llegí, aguantant-se, la primera columna i, afluixant però resistint, començà la segona. A mitja columna abandonà tota resistència i deixà que se li descarreguessin els budells pausadament mentre llegia, llegint encara amb paciència, sense ni rastre d’aquella mica de restrenyiment d’ahir. Espero que no sigui massa gros i m’esgratinyi les morenes altra vegada. No, la mida justa. (…) Resseguí amb la vista el que havia llegit i, mentre se sentia fluir pausadament les aigües, envejà aquell bon Mr Beaufoy que ho havia escrit i n’havia rebut una retribució de tres lliures i tretze xílings amb sis.

James Joyce, Ulisses, capítol II. Traducció de Joaquim Mallafrè. Edicions Proa, 2013.