I l’altra cosa important per mi, personalment, és que sento un que crida “Visca Catalunya!”. Vaig quedar glaçat de sentir-lo, i, a més, el vaig reconéixer. Era un home que tenia una papereria a la vora d’on vivia jo, al carrer Amigó, on anava jo sovint a comprar coses d’escriure, etcètera. I a aquell home se li va acudir cridar. Després vaig saber que, bueno, el van detenir. No el van linxar, perquè el podien haver linxat allà, eh?
Eduard Márquez, 1969, l’altra editorial, 2022.
· M E N J A R · B L A N C · 