El com

Marc Vicens, 2019.

Un autor té bones raons per esperar de la crítica que agraexi com a mínim l’ocasió que li dóna de jutjar-lo a partir d’obres concretes. De què serveix qüestionar permanentment el principi mateix de l’operació? De què serveix cansar l’autor amb preguntes supèrflues, demanant-li per què ha triat tal tema, o tal argument, o tal veu, o tal forma instrumental? En una paraula, en què treu cap assetjar-lo amb per què, en lloc de buscar per un mateix el com i establir d’aquesta manera les mans de l’èxit o el fracàs de l’obra?

Igor Stravinski, Poètica musical, traducció Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.

El director d’orquestra

Marc Vicens, 2019.

Va ser la música romàntica la que va inflar desmesuradament la personalitat del Kapellmeister (el director d’orquestra), fins al punt de conferir-li –amb el prestigi del qual gaudeix en els nostres dies sobre el pòdium, que concentra totes les mirades sobre seu– el poder discrecional que exerceix sobre la música confiada a la seva cura. Encimbellat dalt del seu trípode sibil·lí, imposa a les composicions que dirigeix els seus moviments, els seus matisos particulars i arriba fins al punt de parlar, amb un desvergonyiment càndid, de les seves especialitats, de la seva cinquena, de la seva setena, com un cuiner presumeix d’un plat que ha cuinat ell mateix.

Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.

Accents

Marc Vicens, 2019.

¿Qui de nosaltres, sentint música de jazz, no ha experimentat una sensació agradable i propera al vertigen quan un ballarí o un músic solista s’obstinava a marcar accents irregulars i això no obstant no aconseguia allunyar l’orella de la pulsació regular del metre marcada per la percussió?

Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, 2008.

Obstacles

Marc Vicens, 2019.

La meva llibertat, per tant, consisteix a moure’m dins l’estret marge que m’he assignat a mi mateix per a cadascun dels meus projectes. Encara diria més: la meva llibertat serà més gran i més profunda com més estretament limiti el meu camp d’acció i com de més obstacles m’envoltin.

Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.

Sentit musical

Marc Vicens, 2019.

Però el sentit musical no es pot adquirir ni desenvolupar-se sense exercici. En música, com en qualsevol altra cosa, la inactivitat condueix a poc a poc a l’anquilosament, a l’atròfia de les facultats. Entesa així, la música esdevé una mena d’estupefaent, que en comptes d’estimular l’esperit el paralitza i l’idiotitza.

Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.