James Joyce / Afeitada

Afeitada

Marc Vicens, 2020.

Quins avantatges esperava afaitant-se de nit?

Una barba més suau; una brotxa més suau si se la deixava intencionadament, d’afaitada en afaitada, en la seva sabonera aglutinada; una pell més suau si hom trobava inesperadament coneixences femenines en indrets remots a hores inhabituals; tranquil·les reflexions sobre el transcurs del dia; una sensació de més net en despertar d’un son més refrescant, ja que els sorolls matutins, les premonicions i pertorbacions, el clasc d’un dipòsit de llet, els dos trucs d’un carter, un diari llegit, rellegit en ensabonar-se, reensabonar-se al mateix lloc, un xoc, un tret, distret per res que el distragués, podien ocasionar una marxa més ràpida d’afaitada i un tall, incisió en la qual un esparadrap amb precisió tallat i humitejat i aplicat s’adheria com calia.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Editoria Proa, 2013.