Fer la joventut

Marc Vicens, 2019.

El cambrer va portar les begudes. El Chandler Menut va empènyer una copa cap al seu amic i va agafar l’altra amb energia.

–¿Qui sap? –va dir mentre alçaven les copes–. Quan vinguis l’any que ve potser tindré el gust de desitjar molts anys de vida i felicitat al senyor Ignatius Gallaher i senyora.

L’Ignatius Gallaher, a mig beure, va tancar un ull expressivament per damunt el brocal de la copa. Després de beure va fer petar els llavis amb resolució, va plantar la copa i digué:

–Això sí que no em fa gens de por, xiquet. Primer haig de fer la joventut i conèixer una mica la vida i el món abans de fotre’m la corda al coll… si és que ho faig.

–Algun dia ho faràs …digué el Chandler Menut calmosament.

James Joyce, El nuvolet, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2015.

Generació

Marc Vicens, 2019.

Una nova generació puja enmig nostre, una generació motivada per noves idees i nous principis. És seriosa i entusiasta d’aquestes noves idees i el seu entusiasme, fins i tot quan va mal dirigit, és, em penso, sincer per regla general.

James Joyce, Els morts, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2015.

Sense gots

Marc Vicens, 2019.

–No hi ha gots –va dir el vell.

–Oh, no us amoïneu per això, Jack –digué el senyor Henchy–. Molta gent ben digna ha begut directament de l’ampolla abans que nosaltres.

James Joyce, Diada de l’heura al local del comitè, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Editorial Proa, 2015.

Mil·lenistes

Marc Vicens, 2019.

“Senyores i senyors, la generació que avui ja va de baixa entre nosaltres pot haver tingut les seves faltes, però, per la meva part, em penso que tenia certes virtuts d’hospitalitat, d’humor, d’humanitat, que la nova generació, tan seriosa i superinstruïda, que puja al nostre entorn, em sembla que no té.”

James Joyce, Els morts, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2006.

L’ànima

Marc Vicens, 2019.

Quants anys té l’ànima de l’home? De la mateixa manera que té la virtut del camaleó de canviar de color a cada nova proximitat, de ser alegre amb els contents i trista amb els abatuts, així també canvia d’edat com d’humor.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2013.

Tot un senyor

Marc Vicens, 2019.

Era tot un senyor de la tabola que passava per graciós i franc gambirot i en tot el tocant a dones, cavalls o el més eixelebrat mullader sempre estava a punt. A dir veritat anava curt de possessions i la major part de vegades vagava per cafès i tavernes de mala mort amb agents d’allistament, mossos d’estable, corredors d’apostes, purrialla de l’altri de Saint Paul, atletes, trinxeraires, saltataulells, dames de la palangana i altres perdularis de la mateixa corda o amb el primer bòfia o confident que es trobava moltes nits fins a ple dia dels quals treia xafarderies a l’engròs entre carahillo i carahillo.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2013.