Joan Miró / Imaginari

Imaginari

dormir114 b

Marc Vicens, 2017.

“El descobriment del surrealisme va coincidir en el meu cas amb una crisis de la meva pròpia pintura i amb el tombant decisiu que em va fer abandonar, pels volts del 1924, el realisme per l’imaginari. Aleshores vaig freqüentar molts poetes, perquè em pensava que calia ultrapassar el “fet plàstic” per assolir la poesia. El surrealisme alliberava l’inconscient, exaltava el desig, donava més poders a l’art. Les al·lucinacions van substituir el model exterior. Jo pintava com en somni, en la llibertat més total. Les teles d’aquesta època, sobretot la sèrie dels fons blaus, són les més nues que mai he pintat”.

 

M.J. Balsach, Joan Miró, Cosmogonies d’un món originari (1918-1939). Galàxia Gutenberg, 2007.

 

Anuncis