Marc Vicens, 2018.
P L U J A D ‘ A B R I L
Esquiva a l’aire gris, als verds magnífics,
cada oreneta baixa a l’aigua, lleu:
el riu n’és tot escrit de jeroglífics
que diuen: –Aigua per l’amor de Déu.–
Dels núvols folls, escabellats, darrera,
no sé com és que hi riu la llum, però:
i cada fresca fulla de figuera
suara eixida al branc, sembla una flor.
Vejam si al vespre a mon desig t’atanses,
damunt la topadissa de les llançes
de pluja, sola o amb un estel,
de mon lilà convuls rebent la flaire,
lluna d’abril, finestrejant al caire
de la tempesta, en un racó de cel.
Josep Carner, El cor quiet, Edicions 62,
· M E N J A R · B L A N C · 