“Qui és el líder? qui mana, aquí?”. Normalment sempre és l’home que té el poder i que té la veu. I, en aquest cas, el que veiem són formes molt més distribuïdes d’acció, de performance, amb una idea de “posar el cos”. El cos no queda endarrere, i això em sembla que és un tema clau perquè aquesta politització que és més performativa, que és més d’actuació, que és més d’anar en representació pròpia –d’anar amb el teu propi cos, d’anar amb el teu propi problema–, de buscar moments d’empatia, de buscar aquesta calidesa, genera també unes formes de fer molt menys estructurades.
Marina Garcés
Lideratges, poder i revolta, (Daniel Gamper, Míriam Díez, Íngrid Guardiola, Marina Garcés, Guiomar Rovira, Butaca Jaume Casademont, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2021.
· M E N J A R · B L A N C · 