Michel Houellebecq

La natura

Marc Vicens, 2019.

És fals imaginar-se que la natura abandonada a ella mateixa produeix arbredes esplèndides, d’arbres perfectament ben plantats, aquelles arbredes que s’han pogut comparar amb catedrals, que fins han pogut provocar emocions religioses de tipus panteista; la natura abandonada a ella mateixa en general només produeix un garbuix informe i caòtic.

Michel Houellebecq, Seretonina, traducció d’Oriol Sánchez Vaqué, Editorial Anagrama, 2019.

Ensorrament

Marc Vicens, 2019.

I en el fons tots estàvem en la mateixa situació, els anys d’estudi són els únics anys feliços, els únics anys en què el futur sembla obert, en què tot sembla possible, després la vida d’adult, la vida professional, no és més que un lent i progressiu ensorrament, segurament per aquest motiu les amistats de joventut, les que fan durant els anys d’estudiant i que en el fons són les úniques amistats veritables, no sobreviuen mai a l’entrada en la vida adulta, evitem de confrontar-nos als testimonis de les nostres esperances frustrades, a l’evidència de la nostra pròpia desfeta.

Michel Houellebecq, Serotonina, Editorial Anagrama, 2019.