Així, doncs, tot, tota aquesta vida tan rica, els colors amables i evocadors, aquest entusiasme, aquesta joia i ganes de viure, tots els significats humans, la família, els amics i l’estimada, aquest aire clar i tendre, ple d’imatges divinament belles, les cases paternals i maternals i els carrers hospitalaris i plàcids, el son tan alt, la lluna i els cors i ulls de les persones, tot es pansirà i morirà algun dia.
Robert Walser, La passejada, traducció de Teresa Vinardell Puig, Editorial Flâneur, 2017.
· M E N J A R · B L A N C · 