Víctor Català / Escorxamenta

Escorxar

2conill009

Marc Vicens, 2017.

La Mila no es pogué estar d’aturar-se una mica per a contemplar aquell escorxament implacable: mai havia vist llestesa de mans com la d’aquell home. D’un sol cop de ganivet tallava en rodó la pell a ran de canyelles, deixava les potes calçades amb son peüc pelfut, s’entravessava el ganivet a la boca, i estirassant amb les dues mans la sotaneta grisa, folrada d’una pel·lícula lluent i fina com un tel de ceba, l’arremangava ràpidament cuixes avall, deixant en descobert els nervis i muscles. De tant en tant la pell s’encallava en una ferida, es feia un esquinç, queia un grumoll de sang presa; el ganivet donava una llepadeta i la pell tornava a seguir.

Víctor Català, Solitud, Grup Edicions 62, 2009.

Anuncis