Aseguda al mig del món, es va dir, ja que no hi havia manera que es desempallagués de la sensació que aquell matí tot esdevenia nou, i potser per darrera vegada, talment com quan vas de viatge, al tren, i encara que estàs morta de son, saps que cal que miris per la finestrella, que no et deixis perdre res, perquè aquell poble no el tornaràs a veure mai més, i aquell carro de la mula tampoc, ni aquella dona que treballa al camp.
Virginia Woolf, Al far, Edicions 62 / Edicions Proa, 1995.
· M E N J A R · B L A N C · 