Happy?

Marc Vicens, 2020.

Però em molesta aquesta paraula, felicitat. Em recorda a Madame Bovary, l’Odile de Climats, i en general les senyores de les novel·les franceses. O les heroïnes de films americans que posen aquella cara de sucre mentolat quant un galant ben afaitat els demana, sol·lícit: –Happy?

Dietari íntim (28/XII/1936)

Màrius Torres, Les coses tal com són, A Contra Vent Editors, 2011.

Classificar

Marc Vicens, 2020.

No he pogut comprendre mai la usada classificació de l’amor. Amor paternal, amor conjugal, amor diví, patriòtic, ect. etc. És com si hom volgués classificar la fe. La fe és igual en tots els creients, en els cristians com en els gentils, l’únic que varia –i encara que poc!– és l’Èsser a què aquesta fe confia. Doncs jo veig igual l’amor. És el matiex sentiment el que, amb diversa intensitat, em lliga a tot allò que estimo.

“Carta a Merçè Figueras” (7/III/1937)

Màrius Torres, Les coses tal com són, A contra Vent Editors, 2011.

Vols pintar?

Marc Vicens, 2020.

Dius que ningú no comprendrà per què es pinta als vint-i-quatre anys si no s’és pintor o diletant. Què importa un nom? Ni Miquel Àngel ni Ingres volien ser anomenats pintors. Si tu tens ganes de pintar, pinta, i fes-ho tan bé com sàpigues. Si això et fa viure a la lluna unes hores al dia, qui no t’envejarà? Els poetes no arribem més que als núvols. No tinguis pietat de tu mateix i sigues per a les teves obres el crític més implacable.

“Carta a Joaquim Gili” (18/III/1941)

Màrius Torres, Les coses tal com són, A contra Vent Editors, 2011.

Jardins (II)

Marc Vicens, 2020.

Però no cal quedar-se simplement en amant de jardins. L’oceà, les muntanyes, els grans rius, fins i tot el desert, tenen una altra espècie de bellesa força més atractiva, profunda, plena d’ànima. Potser no són perfectes; però qui gosaria trobar defectes al “Mont Blanc”, o als Germans Karamazov, o al Tristany?

Carta a la família Torres (17/X/1940)

Màrius Torres, Les coses tal com són, A contra Vent Editors, 2011.

Massa dolç

Marc Vicens, 2020.

No és cert que tu siguis sentimental en el sentit del sentimentalisme que jo detesto. Tampoc ho són ni Chopin, ni Beethoven, ni aquell altre senyor. Els sentiments autèntics són un do de Déu, i només els bàrbars poden menysprear-los. Al contrari, com més sensible és una persona, més pot interessar-me. Però per sentimentalisme jo volia entendre aquella posició falsa, feta de mistificacions i de sentiments còmodament fixats i estantissos. Els sentiments sincers i la franca sensualitat mereixen tots els meus respectes, i fins i tot diré que tenen tota la meva simpatia. Però els guisats de recepta i a base d’ingredients no naturals sinó, podríem dir, químics, els deixo per a paladars més depravats que el meu.

Carta a Mercè Figueras, (27/IX/1937)

Màrius Torres, Les coses tal com són, A contra Vent Editors, 2011.