Sargantana

sargantana174

Marc Vicens, 2015.

La sargantana es mou, devés

la fina esquerda;

mig s’han posat els ametllers

gonella verda.

A vila, avui, gent follejant

de cares blanques,

flocs de paper cabdellaran

damunt les branques;

faran minyons d’aire estantís

i humils deesses,

veus d’aviram, sota l’encís

de les disfresses.

¡Oh, vine, vine, amb el teu seny

i amb la teva esma;

puja quieta pel pedreny,

dolça Quaresma!

¡Oh primavera de Jesús

que als cors espleta

i apars als homes un refús

de tan secreta,

tu que tens pau als horitzons,

que guardes mel en tes entranyes

i que ets morada com un fons

fet de muntanyes!

 

Josep CarnerVerb, Invitació de febrer, Obres completes, Editorial Selecta, 1968.

Divagar

noianial049

Marc Vicens, 2017.

Pues ¿qué pasaba entonces con las divagaciones? Yo sabía, o mejor dicho intuía, que había novelas muy buenas que resultaban muy brillantes precisamente por las digresiones que incluían. Ademàs, yo me decía que un libro era como una conversación. ¿Tenía que sostener una conversación durante horas el mismo tema, la misma forma o la misma intención?

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2003.

Res a celebrar

img_4631

Marc Vicens, 2016.

–On serà el réveillon d’aquest any?

–Enlloc– contesto jo.

–¿Com s’entén?

–Vull dir que potser serà al llit de casa meva o en una cadira sense cap importància; vull dir que, per mi, no hi ha tal réveillon.

-I per què?

–Perquè jo ja no crec en l’any nou…

(1-1-1928)

 

Josep M. de Sagarra, Sobre l’any nou, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

Canviar

img_4708

Marc Vicens, 2017.

—DEMÀ JA NO SERÉ JO.

Fa venir-me salivera.

Res hi ha tan excitant

com passar a ser un altre,

a passar a ser un altre ser.

Així dia, rere l’altre.

—Com va ser que començà…

—Va ser just una pensada:

jo no era absolutament

més que una criatura

de la tribu, del ramat,

és a dir: no era res.

Per tant, fer la prova d’un

altre res era ben lícit.

I ha estat meravellós,

car no es tracta de no ésser

o de ser un disbarat.

Aquí el tema és el canvi.

Miquel Bauçà, Certituds immediates Editorial Empúries, 2007.