Reproduccions

monalisa064

Marc Vicens, 2017.

En otro tiempo la unicidad de todo cuadro formaba parte de la unicidad del lugar en que residia. A veces la pintura era transportable. Pero nunca se la podía ver en dos lugares al mismo tiempo. La cámara, al reproducir una pintura, destruye la unicidad de su imagen. Y su significación se mutiplica y se fragmenta en numerosas significaciones.

John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2002.

Badoc

9

Marc Vicens, 2010.

De badoqueig n’hi haurà mentre el món sigui món. La gent va on va la gent. En mig dels altres, hom viu una mica de llur vida, hom surt de la limitació patètica de la seva individualitat. La gent que badoqueja s’oblida del piset, de l’oficina, de l’obrador, dels problemes de família, de la mecanització dels treballs.

Josep Carner, La Veu de Catalunya (10-05-1923).

Tancar la boca

IMG_4757

Marc Vicens, 2017.

 

Haurem d’aprendre a callar? En la mesura que més que no pas parlar és el silenci que obliga a un diàleg absolut, en la mesura que cada cosa expressa davant el seu propi silenci etern, davant del seu inefable i definitiu silenci. Potser cal simplement callar, no parlar tant i tan debades. Potser cal que els humans callin més, com callen els no-humans. Potser és això el que cal: aprendre a callar més.

Perejaume, L’obra i la por, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2007.

Moral

dona mirall061

Marc Vicens, 2017.

Tú pintas una mujer desnuda porque disfrutas mirándola. Si luego le pones un espejo en la mano y titulas el cuadro Vanidad, condenas moralmente a la mujer cuya desnudez has representado para tu propio placer.

John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2000.