Branques

Marc Vicens, 2021.

Me parece que bajo los sombrajes de un bosque estoy olvidado, libre y apacible como si no tuviera enemigos o como si el follaje de los bosques debiera guardarme de sus alcances, como los aleja de mi recuerdo, y en mi ingenuidad imagino que al no pensar yo en ellos, tampoco piensan en mí.

Jean-Jacques Rousseau, Las ensoñaciones del paseante solitario, traducció de Mauro Armiño, Alianza Editorial, 2016.

Xarrupensumar

Marc Vicens, 2021.

Un xoc calent d’ardència aèria de mostassa brufolà al cor de Mr. Bloom. Alçà els ulls i trobà l’esguard d’un rellotge biliós. Les dues. El rellotge del bar cinc minuts avançat. El temps passa. Les manetes es mouen. Les dues. Encara no.

Aleshores el diafragma li frisava per eixemplar-se, se li enfonsava a dins, frisava amb més persistència, amb més insistència.

Vi.

Xarrupensumava el líquid reconfortant i, després de forçar el coll a beure-se’l d’un glop, deixà delicadament el got damunt la taula.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2013.

Arronsar les espatlles

Marc Vicens, 2021.

D’escèptics n’hi ha de dues classes: hi ha els que creuen que tots els sistemes filosòfics són falsos y que totes les maneres de pensar són absurdes i n’hi ha uns altres que creuen que tots els sistemes filosòfics són vertaders i totes les maneres de pensar certes. Els primers foren els del món antic, els escèptics clàssics, i els segons són els incubats en l’època present i són els pitjors, perquè si tot el que s’ha pensat és cert, verídic i autèntic, ¿què es pot fer més? El nombre d’aquests darrers és enorme perquè la comoditat els afavoreix: es dediquen a arronsar-se d’espatlles i a passar la vida [el] més fàcil possible.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.

Natura

Marc Vicens, 2021.

“Me gustaría saber cómo era la vida hace diez mil años”, estaba diciendo Pépé. “Pienso en ello muchas veces. La naturaleza debía ser la misma. Los mismos árboles, la misma tierra, las mismas nubes, la misma nieve cayendo siempre de la misma manera y fundiéndose en primavera. La gente exagera los cambios que ha habido en la naturaleza para que parezca más suave.”

John Berger, Puerca tierra, traducció de Pilar Vázquez, Alfaguara, 2006.

Vigila

Marc Vicens, 2021.

El cor que riu 

La teva vida és la teva vida 

No deixis que sigui sotmesa, freda i humida, a cops de pal. Vigila. 

Hi ha sortides. 

Hi ha llum a algun lloc. 

Potser no és massa llum però 

venç la foscor. 

Vigila. 

Els déus t’oferiran oportunitats. 

Reconeix-les. 

Pren-les. 

No pots vèncer la mort però 

pots vèncer la mort en vida, a vegades. 

I com més sovint aprenguis a fer-ho, 

més llum hi haurà. 

La teva vida és la teva vida. 

Coneix-la mentre la tinguis. 

Ets meravellosa 

els déus esperen gaudir 

amb tu.

Charles Bukowski. Traducció de Jaume Rufí i Pagès