El jove tem la mort, i el vell l’espera.
O tal vegada sigui a l’inrevés.
El porc engreixa sense cap propòsit,
o prova d’ignorar que no hi ha més
propòsit que el final. Els lloms llustrosos,
la xulla fina, els peus llaminers,
tenen per destí la capoladora.
Algun cop s’enamora, el porc, i això
li excita un cert desig de transcendència.
Xisclarà menys quan vegi el ganivet.
Sebastià Alzamora, La netedat, Edicions Proa, 2018.
· M E N J A R · B L A N C · 